Mots perduts: celistre

Enguany, amb aquest Nadal tan calent, es podria considerar mot inexistent.
Amb tot i amb això, no és mot perdut del tot. Fins i tot de forma no del tot correcte. Essent aixi que quan, el matins, fa fredor, encara que sigui sense vent, adesiara es pot sentir allò de “vaja celistret que fa”.

En DCVB ens treu de dubtes:

CELISTRE(escrit a vegades salistre). m.
Vent molt fred i penetrant (Mallorca). Comensa a fer fosca i un salistre d’allò més xatest, Alcover Cont. 399.
Fon.: 
səlístɾə (Mallorca).
Intens.: 
celistret (Un salistret ben recolat que entrava per ses finestres, Roq. 11).
Etim.: 
probablement de celístia (cfr. la forma celiste, que figura en el diccionari Amengual).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/helada

3 pensaments a “Mots perduts: celistre

  1. “Fins i tot de forma no del tot correcte”. Sí que és correcte, però dialectal de Manacor i Sant Llorenç pel que diu el diccionari Alcover-Moll.

    XELISTRE m.
    Celistre (Manacor, Sant Llorenç DC). S’hi cola un xelistre finíssim, Galmés Flor 168.

Respon a Guillem Pont Ballester Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.