Els Granots han donat la cara. Després de fer públic (enllaç) que dels 48.000 euros recaptats amb la camiseta solidària, només 28.000 han pogut ser oferits als damnificats  per la torrentada, han contestat a les preguntes de Card.cat, a pesar del difícil moment. Des d’aquí el nostre agraïment. 
1. Facem una entrada forta d’entrevista… Quina cara se li queda a un quan ingressa 48.000 euros per ajudar als damnificats i només en pot oferir 28.000 a causa dels impostos?

La pitjor cara de totes, una cara de decepció total i absoluta. També de desesperació, frustració més impotència.

2. De qui va ser la idea de fer aquesta iniciativa solidària de la camiseta i com va sorgir?

La idea va sorgir de qui estava fora de l’illa i necessitava ajudar el seu poble sense poder-hi posar les mans. I com sempre, els granots, com a conjunt, hi vàrem deixar l’ànima amb la iniciativa.

3. I del dibuix de la camiseta? Què volíeu representar?

El dibuix de la camiseta és de Toni Galmés, qui el va cedir a l’assoació sense cap ànim de lucre i de forma totalment altruista.

Vol representar el que tots vam viure aquells dies. La idea  que indiferentment on hi hagués fang, a tots ens ajuntaren unes botes. La força de tot un poble amb moviment per tal de poder retornar la normalitat als veïnats que més havien sofert.

4. Si la memòria no me falla van circular dos dibuixos diferents de la camiseta. És així o he tornat vell?

És així. A un primer moment, havíem triat la camiseta que té el dibuix de l’església de Sant Llorenç, amb el crespó negre.

Pensant fredament, després d’una enquesta d’Instagram, es va decidir canviar el dibuix al de les botes.

El motiu, bàsicament, és que creiem que el segon dibuix, ens representa més a tots. Creients i no creients; llorencis, carrioners i gent de tot el municipi que va sofrir les conseqüències devastadores de la riada.

Tot i que l’església és un símbol de l’arquitectura del nostre poble, no representa tots els interessos del conjunt global dels habitants del nostre municipi. Per això, vam considerar apropiat canviar de dibuix.

5. En començar la iniciativa vos vau assessorar per cap gestoria o comptable o senzillament ho vau posar en marxa?

Quan vam començar, no ho vàrem fer. No hi havia gaire temps per pensar. El més important era intentar ajudar com més ràpid possible.

Les camisetes es varen començar a vendre dia 11 d’octubre. Acció, reacció.

6. I quan la cosa es va engrandir (amb una recaptació extraordinària) no vos vau atemorir un poc? Com vau reaccionar?

Quan es va veure que la cosa tenia unes dimensions molt més grans de les que mai hauríem imaginat, amb uns ingressos molt elevats, va ser quan vàrem anar a cercar ajuda. Quan es va pensar que era hora de xerrar amb professionals, ja que, totes aquestes coses, superen qualsevol associació de joves.

Tenim molt de coratge i moltes ganes de fer coses, però quan xerrem de tants de doblers, fa falta un gestor per poder fer ses coses ben fetes.

Des d’aquí li volem agrair totes les hores que ha dedicat a intentar trobar una solució legal al problema, que podem dir, que no han estat poques.

7. Havent sortit la vostra iniciativa per la premsa i les xarxes socials ningú (del propi govern o de manera individual) no vos podria haver avisat d’alguna manera? Digau-me il·lús però un poc de coordinació en una situació extraordinària com aquesta hagués vengut bé

Hauria estat una ajuda extraordinària. Algú que ens hagués advertit que això que estàvem fent de forma totalment solidària, tindria unes implicacions fiscals brutals.

Ara bé, a una situació com la viscuda a sa Torrentada, imaginem, que totes les administracions estaven sobresaturades. Però sí, sense cap dubte, ens hauria ajudat molt a tots. No només a Granots i Sopes.

8. Considerau que Hisenda, fetes les comprovacions que hagués de fer, podria fer una excepció a la llei? En aquests casos hi hauria d’haver flexibilitat legislativa?

Entenem que l’Agència tributària aplica la legislació vigent. Dins aquest marc legal, a través d’una compravenda de camisetes, no entenen que això pugui estar exempt de tributació d’imposts d’IVA i de Societats, tot i la finalitat de la recaptació.

Ara bé, que això sigui el que estableix la legislació, no vol dir que a nosaltres ens pareixi bé. De fet, haver de pagar 20.000€ a Hisenda, dels 48.000€ recaptats, ens pareix una aberració total i absoluta. Concretament, donada la casuística solidària de la iniciativa.

Ja ho diuen, que sigui legal no implica que sigui just.

9. Passat tot i vist des de la distància, vos empenediu d’alguna cosa?

No. Vàrem actuar com dictava el clam de l’associació. Actuar quan abans millor per poder ajudar el més aviat possible.

Va ser la resposta que varen tenir Granots i Sopes davant la catàstrofe. La nostra forma de dir, ei, som aquí. No només per organitzar actes lúdics. També volem estar al costat del nostre poble, quan les coses no estan per celebracions.

10. Ho tornaríeu a fer?

Clar, que a dia d’avui, no ho tornaríem fer.

No ho faríem de la mateixa manera. Ens assessoraríem abans i miraríem d’ aconseguir recaptar fons a través de donacions, les quals sí que estan exemptes de tributació per la legislació actual.

Ara bé, a dia d’avui seria molt bo de fer prendre aquesta decisió. Però bé, quan les coses són injustes, s’han de denunciar. I això és el que intentem fer amb aquest tema. Dir i denunciar que uns 20.000€ de la recaptació solidària de les camisetes les hem hagut de destinar al pagament d’imposts.