Encara recordam el sentiment d’indignació, el cor estret, i també la satisfacció i l’orgull de pertinença, que teniem al sortir de l’estrena de “La dida” dirigida per Rafel Duràn; en una adaptació teatral a cura de la manacorina Maria-Antònia Oliver.
Pere Rosselló Bover a “L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” assenyala:”La dida és una de les narracions en que Salvador Galmés aconsegueix sintetitzar amb una major força dramàtica tota una sètie de conflictes socials i individuals…”
“En la figura de la dida es metamorfitzen els principals conflictes humans i socials del moment, alhora que es fa l’elegia i la defecsa dels sentiments maternals”.
La Ultima Hora d’avui infoma de la decissió de la Nova Editorial Moll:
