Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.
Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”.
Però em sembla que haure de canviar d’opinió o, si mes no, reenfocar el significat del refrany. Un significat que en sentit estricte em sembla frase desafortunada i m’agradarà ampliar el significat que mostra l’Alcover-Moll.
Sembla demostrat i hi ha evidències clares que com a éssers socials interactuam i ens deixam influir per les persones que ens volten, de la mateixa manera que no podem deixar d’influir nosaltres, per acció o omissió, sobre els altres i l’entorn.
No sempre és fruit de l’atzar que en una família de varies germanes, o en un grup de varies amigues algunes quedin embarassades en poc temps de diferència.
Les persones que ens volten resulten imprescindibles, som éssers socials i les necessitam, per exemple, a l’hora d’aprendre (I com s’aprèn? es demana Maturana, “reflexionant, fent amb altres”), i també a l’hora de pensar i actuar.
En la mateixa línia es situa el prestigiós Ken Robinson: ”Els nins aprenen millor quan ho fan un de l’altre i quan els professors aprenen amb ells”
Però, tal vegada qui aporta més informacions concretes és M.Gladwell al mostrar vàries investigacions on s’evidencia la transcendència del que podríem anomenar incessants “comparacions amb les persones del teu entorn”.
En definitiva, potser que si hom va amb una persona carregada de vicis se’n pugui auto empeltar algún d’aquests vicis. Però també funciona l’empelt de qualitats positives: habilitats, coneixements, valors, sentiments…
Girem, idò, l’ús del refrany vers mirades positives (encara que el cost suposi perdre una mica de “tradicional mallorquinitat”).
Imatge: El niño cojo de José de Ribera