Prest farà dos anys de la luctuosa torrentada i de la posterior i discutible intervenció de Recursos Hídrics (a hores d’ara encara no s’ha informat als veïnats ni de la justificació ni del cost de les diverses intervencions).
Malgrat tot, la naturalesa fa el seu camí, a l’indret del Gorg el canyar ha rebrotat i l’aigua brolla encara amb generositat.. L’entorn humit, els ocells, els verds, el so de l’aigua… possibiliten una atmosfera agradosa i lleugerament més freda que no la de la vila o la del camp de secà.

El Gorg ofereix singularitat i una certa màgia. Un entorn per gaudir encara que sigui en petits moments.

Al atracar-se al petit bassal que hi ha després de l’encimentada (originàriament el bassal que dóna el nom de gorg era situat a l’altra banda de l’esquifit pont) es pot veure botar algun atemorit granot i de sota les pedres poden aparèixer diversos crancs.
Entre la correntia de l’aigua, el reflexos de la llum mòbil i retxada segons les fulles dels arbres i les possibilitats fotogràfiques -al veure’s en perill s’amaguen amb sorprenent velocitat- fa mal destriar els detalls però ben bé podrien ser crancs de riu americà (Procambarus clarkii), una espècie invasora que es veu que s’ha estès per bona part d’Europa.
Al ser d’introducció relativament recent no se’n mostra informació en els habituals manuals d’introducció a la naturalesa que tan apurada informació local faciliten.

Una vegada constatada la seva presència, llavors es pertinent plantejar la pregunta: ¿com rellamps han arribar aquests crancs al Gorg de ses Planes?. Varen perviure a la torrentada?, costa de creure atesa la força de la correntia. Els hi ha dipositat alguna persona?, amb quina finalitat?; també costa creure-ho.
El desconeixement fa que la naturalesa, adesiara, ens ofereixi regals imprevistos, desconcertants i no sempre desitjats, com aquests mateix dels cracs de riu en el Gorg.

Informacions complementàries:
Viquipèdia
Buscandoelazul.com