Entorn: serps

Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus)

La coneixem amb el nom genèric de serp. Es pot trobar rera una paret, assolellant-se sobre un caramull de pedres o morta en un camí quan, en un mateix moment, s’hi trobaren cotxe i serp.

Passa com la circumstància descrita a l’entrada referida a la lluerna. Feia anys que no en veia cap, (i això que en els anys vuitanta se’n deixava veure alguna per ses Sitges i fins i tot en vàrem arribar a tenir vàries en un terrari amb la finalitat que els infants les poguessen observar) i enguany, sense cercar-les n’he vistes tres a diversos indrets (dues d’adultes i una de petitona), però no s’han deixades fotografiar. A més d’inofensives, al detectar presència humana fugen tan aviat com poden.

Em va semblar, puc anar errat, que aquestes vistes fa pocs dies, en cada cas, eren serps de garriga (Macroprotodon mauritanicus o cucullatus), la que es va introduir aquí fa molts d’anys; és espècie protegida i no s’ha de confondre amb aquestes altres espècies invasores, més grosses, introduïdes fa uns quants anys.

El núm 6 dels “Manuals d’Introducció a la Naturalesa” de l’editorial Moll, el que fa referència a “Rèptils i amfibis de les Balears”, Joan Mayol, al llarg de 20 pàgines descriu formes i costums i, també, mostra les diverses serps que es podien trobar abans de l’arribada de les invasores.
Entre altres coses assenyala “Les serps han tingut un paper molt rellevant en la mitologia i la cultura popular. Per a diversos pobles, han simbolitzat l’agilitat, l’astúcia, el temps o la ciència mèdica. Els hebreus les adoraven. Amb el mite d’Adam i Eva han penetrat fortament en la nostra cultura”

A casa també havia sentit contar varies vegades “l’anècdota del cop sord” que sentiren una nit d’estiu quan, després de la jornada, prenien la fresca a la carrera de les cases de s’hort de sa Begura. Al mirar el que era veieren que era una serp que intentava ofegar una rata grossa que, en la lluita per la pervivència, el bolic havia caigut de la teulada. Es veu que en trobar una serp per fora vila, si la podien agafar, era costum tirar-la sobre la teulada. Serps i ratolins no són gaire compatibles.
D’altra banda, fa una cinquantena d’anys, en el Grog de ses Planes i en el seu entorn es deixaven veure algunes serps d’aigua (Natrix maura)

A manera de curiositat, a la serp més comuna del nostre entorn, la de garriga, Joan Mayol la presenta com Macroprotodon cucullatus, mentre que a les recents pàgines del Govern (Servei de Protecció d’Espècies), surt com Macroprotodon mauritànicus. El DCVB, a l’entrada serp mostra altres variants i una interessant relació de creences de principis de Segle XX. Entra d’altres la creença de que a les serps el agradava la llet i mamaven (les cabres, ovelles…) cosa totalment impossible per qüestions morfològics, i que l’oli de serp -“es prepara tirant dins una botella d’oli en fred una serp viva, agafada en el mes de maig”- curava talls, cops i ferides…

Informacions:
Viquipèdia
2.0https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/serps_introduides_a_mallorca_2020/
https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/manual_identificacia_serps_mallorca_2020/
Cançoner 2.0

(Imatges de Google)

Un pensament a “Entorn: serps

  1. És curiós, idò, jo des de fa anys en veig devers dues almanco cada any, sovint quan aixec pedres d’un caramull. A part la meva fiera (es moix) me n’ha duita més d’una. De “forestera” per sort encara no me n’he topada cap. Creuarem els dits perquè més d’un veïnat n’ha vistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.