A vegades, per això que en diuen associació d’idees un mot perdut, per semblança gràfica o sentit en pot suggerir d’altres, com és el cas, l’envelada va recordar el veletó.
Mot que segurament en manté viu en el món de a hípica i que era ben usual quan, abans dels anys seixanta del Segle XX, les persones per desplaçar-se d’un lloc a altra utilitzaven un xarret o un carretó.
El DCVB mostra:
VELETÓm.
Tros de tela de lona que posen damunt l’esquena d’una bístia, en tirar a carretó o cotxe, per defensar-la de la pluja (Mall.); cast. chubasquero.
Etim.: derivat dim. de vela.
Aportació de Tomeu Ginard
Imatge de Google (Veletó modern de plàstic)
Bo