Tinguérem la sort de poder anar a escola. Entre moltes altres coses ens ensenyaren els Deu Manaments. Procuram fer les coses més o manco bé. Fem el nostre relat personal de bonhomia -sempre relativa-. Tenim la nostra pròpia closca protectora que, adesiara, defensam amb vehemència. Els altres són els altres. I ja està!, a viure!…
Però les coses no acostumen a ser tant senzilles. No hi ha colors purs. Tot és mestall!. No sempre ens guiam per la raó; a vegades, moltes vegades, tots resultam irracionals.