L’havia sentit en la seva versió dialectat, faldriguera, que aquí, segons mostra Salvador Galmés, es veu que no era mot perdut.
A dir ver, el concepte que m’havia arribat en l’ús familiar, segurament per extensió, no era el que mostra el diccionari “Butxaca”, sinó els baixos, els faldars de la camisa que, a vegades surten dels calçons i que, adesiara, també s’usava per posar-hi petites coses. La mateixa funció que, a vegades, feien els davantals de les dones.

També així ho entenc al llegir “Flor de card”: “Els boiets rigueren que cuidaren d’esclafir; s’atapiren d’albercocs; se n’ompliren les butxaques -els qui en tenien- i la fladrigeura… per elles…” 

El DCVB mostra:

FALTRIQUERA(i dial. faldriquera i faldriguera).
Butxaca. «Sant Antoni, Sant Antoni | és a disset de giner; | a la meva faldriquera | no hi ha entrat cap de diner» (cançó pop. Calasseit). S’en ompliren la faldriguera, Galmés Flor. 17.
Fon.: faɫtɾikéɾa, faɫdɾiɣéɾa (val.); fəɫdɾikéɾə (mall.).
Etim.: pres del cast. faltriquera, mat. sign.

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge de Google