Llegint avui l’entrevista que li fan al director de la UCI de Son Espases, sembla que la situació a la unitat de cuidats intensius del principal hospital de Mallorca comença a estar una mica més controlada, tot i que val a dir que ni de lluny és la ideal. El doctor esmenta que ell pensa que a mitjans de febrer la situació començarà a baixar. També diu que hi va haver un moment en que cada dia entraven 3 o 4 persones a l’UCI i que es començava a perdre el control de la situació (podeu veure aquesta noticia a IB3), i que a dia d’avui els ingressos diaris han baixat a 1 o 2.
No soc metge ni vull parlar en nom de ningú, però com em deia un company que l’havia passat “No són bromes. Una setmana a la UCI entubat, 15 dies a planta i una setmana més convalescent a ca nostra”. Aquesta persona no té més de 50 anys i el seu estat físic és normal, no tenia cap predisposició per a que la malaltia l’afectés tant, o sigui que si ell ho ha passat malament imaginau com ho pot passar de malament una persona d’edat avançada o amb patologies prèvies. També em va fer veure que qui li havia “passat” el virus, tot i ser positiu, tan sòls no va haver ni d’anar a l’ambulatori, “un constipat fort”.
Durant aquests mesos s’ha demostrat que, més o menys, es poden portar a terme la major part de les activitats, sempre i quan es respectin les mesures. En canvi dinars i sopars massius, festes privades… s’han revelat com a màxims perills per a la multiplicació exponencial del virus.
Jo som el primer que tenc ganes de tornar a fer el cafè o a sopar al bar, a anar a un concert o una conferència, a competir a una cursa… i trob extremadament injust i d’un egocentrisme extremat que a causa de gent que just pensa en la seva guixa, hagin de tancar restauradors, centres culturals, esportius… per això trob que ja està bé de posar-lis les coses més difícils de les que ja estan: si us diuen que just poden seure sis a una taula no demaneu si en poden seure més, si us diuen que us heu de posar la mascara en haver sopat us la posau, a l’hora de xerrar sense màscara evitau xerrar fort en excés o exhaltar-vos i atracar-vos massa als companys de taula, si s’ha de tancar a les 23 no hi aneu a fer cerveses a les 22:59.
Vagi per endavant, una altra vegada, la meva admiració pels sanitaris i envers la gent que fa feina amb els més menuts (mestres, educadores…) i als que estan més necessitats (treballadors de residències, educació especial, gent amb minusvalies…), no és el mateix haver de tenir cura d’aquesta gent que de la resta que, tot i que sempre trobes qualque iluminats que no vol creure, en línies generals és més bo de dur i no afecta tant al dia a dia de la persona.
A veure si ara que pareix que han passat els dies de fred més forts, tots ells poden tornar a l’activitat normal i els hospitals es comencen a buidar d’aquest maleït virus amb l’arribada de la calor i també, com diu el doctor, del seu vaccí.