Segurament substituït per mots més generals com “defallir, faltar, cansar…” l’expressió fer falca se sent de cada cop manco.  Un mot ben curiós que val la pena analitzar  i recuperar:

Significat:

1. Defecte principal o dominant d’una persona; cast. flaco. 

2. Fer flaca: fallir, mancar, deixar de fer allò que es devia o que es tenia el propòsit de fer (Mall.); cast. fallar.

Grafies documentades: “Es qui duen el Bon Jesús…, i darrera ells quatre capellans en camis per dur-lo si aquells fan flaca”, Alcover Cont. 197.

Etimologia: forma femenina de flac (del llatí flaccu, mat. sign)