Dia 3 de febrer és Sant Blai. El nom prové del grec Blasios, aquell que retura. Sant molt venerat a Campos, on té dedicat un oratori. Va viure, probablement, el segle III i va ser bisbe de Sebaste, a l’actual Turquia. És advocat contra el mal de coll i patró dels otorinolaringòlegs. Fins no fa molts d’anys, l’Església commemorava aquesta festivitat amb la benedicció dels caramels, el regalim i els “senyorets”, aquestes pastes típiques manacorines i amb l’imposició de l’oli sagrat al coll. Tal com hem dit és un sant al qual demanaven ajut pels temes relacionats amb la gola i també amb el parlar.
A altres indrets el tenen com a protector del bestiar. Aquí l’honor correspon a Sant Antoni.
A Campos, dèiem, es celebra festa a l’oratori del seu nom, construït al segle XIII i es vénen els panetets de Sant Blai. Normalment la gent acudeix a Sant Blai “sense fum”, a peu o en bicicleta.
El refranyer, sempre atent a les festivitats populars recorda aquest sant i el seu patronatge: “Ma mare em va dur a Sant Blai, perquè aprengués a parlar, i ara m’hi ha de tornar perquè diu que no call mai”.
I per a les tasques agrícoles i per aquells que no ho varen fer per la Conversió de Sant Pau (25 de gener): “Per Sant Blai, sembra l’all”.
La imatge de l’oratori de Sant Blai és de Viquipèdia