Hi ha plantes que, segons el temps que fa i el lloc on són situades, amb les seves tretes s’avancen a la primavera, mentre els pins es tenyeixen de groc. Algunes, com la figuera, ho fan en petits borrons que precedeixen a les fulles, altres com el morers d’un dia per l’altra fan verdejar totes les branques d’un singular verd pàlid, i altres, que com el melicotoner (Prunus persica), les pruneres i altres fruiters avancen les flors a les fulles. Tot un poema de diversitat i harmonia.
Del comportament dels animals i de les plantes, si volem, com a humans, podem aprendre algunes lliçons vitals ben interessants.

Voldria, avui, centrar l’atenció en aquestes plantes dels nostres horts i jardins que es cobreixen de flors a manera de salutació a la primavera encara per arribar. El melicotoner, entre altres, en potser un bell exemple.

El paradigma de bellesa i transcendència d’aquests tipus d’arbre, en són, els cirerers japonesos, que mostren llargament els seus pètals roses que van amollant a poc a poc en una mena orgia poètica. (Pètals que l’imaginari col·lectiu agermana amb els coneguts kamikaces de la Segona Gerra Mundial. Les circumstàncies del moment i l’entorn van fer creure als aviadors que era un honor morir com els pètals dels cirerers).

Els nostres fruiters florits són més insignificants i efímers però també de subtil bellesa i espectacularitat.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia