És un mot compost curiós (també és ver, que com veurem, es pot dir de moltes maneres) que se forma a partir d’un mot que per aquí  ja s’usa poc, com és jaca (ja deim més jaqueta).  Però com que no l’he trobat al diccionari Alcover-Moll, deduesc que segurament el mot no sigui tan antic, la qual cosa me confirma el company de secció, Guillem Pont, en un article que va fer ja al 2009 enllà, on afirmava que  “canviar d’opinió no solament no hauria d’estar mal vist –girajaques els diuen ara- sinó que s’haurien de facilitar espais d’informació facilitadors d’aquests canvis”.

En resum, idò, més que d’un mot antic que ha deixat de tenir vigència, podríem parlar d’un de relativament recent, el qual no ha acabat de triomfar i consolidar-se del tot en la societat, i per això té molts de números també de desaparèixer (sobretot perquè malauradament el castellanisme incorrecte chaquetero s’està estenent bastant).

Significat: “Una persona que canvia d’opinió constantment, sovint de forma trapassera, interessada” (castellà: chaquetero)

Grafies documentades: article der Guillem Pont, Bellver (2009)

Etimologia: Paraula composta formada pel verb girar (que prové del llatí gyrare, ‘donar voltes’. ) i del substantiu jaca (forma femenina de jac, originàriament amb valor augmentatiu, que alhora ve de l’àrab xakk, ‘cota de malles).

Curiositats: Per internet he trobat variants a diverses zones de parla catalana, com ara giracamises, giracasaques, giraquejaques… Algunes d’elles les podeu trobar en aquesta interessant entrada de Rafel Perelló a Twitter.