No és, la present, una secció gens difícil. Basta disposar d’un arxiu de fotografies, més o manco singulars, anotar aquelles idees que, derivades de lectures et semblen interessants i després casar, d’alguna manera, els dos conceptes: el text amb la imatge o a l’inrevés
Algunes vegades, donant voltes a una idea, surt això, una mena de haiku que sintetitza una de les certeses del propi relat.Certesa que sorgeix tant de l’acompanyament a altres persones com de l’observació directe de situacions i aptituds. Marida amb el títol d’un dels llibres de Claude Steiner “Los guiones que vivimos”. Ens muntam un relat que justifica els pensament i les accions. Un relat que dibuixa la “realitat” del nostre viure. (ës el nostre i; a vegades,oblidam que el relat podria ser un altre.