Murtera (Myrtus communis)
El procés sol ser sempre el mateix: hom de n’adona d’una idea i l’aplica. Si li surt bé la repeteix i després de varies repeticions es converteix en costum i, amb el anys, es converteix en tradició.
Fixi’s que no he parlat de “inventar” o “crear” perquè, segons diuen no hi ha “creació” que no es fonamenti en una idea anterior.
Podem parlar de “creació artística” o de “conreu de tomatigueres”. Podem parlar de processos personals o de processos socials. La dinàmica en el fons és la mateixa.
Du camí de convertir-se en “tradició local” el brotet de murtera el dia de Sant Joan a Sant Llorenç des Cardassar, tot de la mà dels dinàmics “Amics de Sant Joan Pelut”.
Murtera i murtó són conceptes ben coneguts i locals. “Sa Murtera” és el nom d’un indret -amb una escola rural- no gens llunyà del poble.
Francesc Bonafè assenyala “Entre maig i juny floreixen les murteres, i entre Tots Sants i nadal maduren els murtons. Ja no sé si trobareu res més embaumador que una murtera en flor, ni res que face més festa que una plaça o un carrer emmurterat, ni una faç més joiosa i més gentil que una “cara de murta florida”, com diu el nostre Cançoner,
Ramellet de murta tenra
ja pots començar a florir,
a ta mare tenc de dir
es verspre si me vol per genre.”
Com podreu comprovar en les informacions addicionals, la relació amb la murtera ens ve de vell: “Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l’amor i com a tal es considerava símbol de l’amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions olímpics.
Sovint s’utilitza com a decoració, ja que resisteix bé les èpoques de poda.”
Informacions:
P.S. Entre altres coses, la confitura de murtó resulta laboriosa, forta de gust i deliciosa.
No sé si encara viu, però vora la font de Pocafarina n’hi havia una de monumental
Imatge: Brotet de murtera del dia de Sant Joan