O jutjar basant-se en la primera cosa que ens passa pel cap.
Justificació:
-No passa cada dia, però alguna vegada ens podem demanar “i jo perquè pens el que pens?”.
-Una “primera impressió” pot derivar d’una intuïció, de la conversa amb una persona propera, d’una experiència emmagatzemada… i afecta a tot el raonament.
-Cas concret: per què maneig el cotxe que tenc?. En el meu cas concret i mentre confeccionava la llista pros-contres de varis models, un company de feina em va dir: aquest és xulísssim”. Em vaig fer a la idea, vaig visitar el concessionari, i el tenc. Tendria el mateix sense “aquest és xulíssim”?. Segurament no.
-Moltes de les dèries, raonaments i posicionaments personals deriven d’una dinàmica semblant: per atzar fem nostra i aplicam una primera idea que habitualment és la darrera que ens ha arribada.
Breu descripció:
Es treballa amb dos grups aleatoris. Han de memoritzar una llista de paraules. A un dels grups se li dona una llista de paraules positives: audaç. segur, independent, tenaç. A l’altre grup se li entrega una llista de paraules negatives: descuidat, altiu, distant, obstinat.
Una vegada memoritzades les paraules se’ls entrega un relat curt sobre una persona que tenia aficions perilloses, un elevat concepte de les seves capacitats, pocs amics i poques vegades canviava d’opinió després d’haver pres una decisió. Persona del relat que, havien d’avaluar.
El grup que havia après les paraules favorables disposà d’una opinió molt més positiva que el grup que havia après els adjectius desfavorables.
Conclusió: una idea aleatòria i recent en el cervell condicionava l’opinió sobre una persona.
Font: Concepte desenvolupat per Higggins/RholesJJones (1977). L’experiment de les llistes es de S, Asch (1946). Stuart Sutherland hi dedica el primer capítol de “Irracionalidad: El enemigo interior” (1996) al tema.
Conclusió/Proposta
-La realitat, la lògica… no sempre és la que comanda les nostres decisions.
-Una primera impressió, la darrera experiència… ens porten a les decisions.
-Es tracta, idò, de mirar-ho tot, d’analitzar en profunditat, d’agafar distància…
Imatge: petjades dels temps a la pedra o no sempre sabem tant com ens pensam.