Mots perduts: alís/alisa

Compartiem espai, però no participava en la conversa. Gent major que parlava de les seves coses. I entyre aquetes una referència a les persones conegudes que han aferrat malaltia o no es troben bé del tot.

Va ser així que va sotir la paraula “alia”. Feia estona que no l’havia sentida, però era usada habitualment pels pares i padrines.

Fixi’s que la segona de les accepcions és recollida a Sant llorenç des Cardassar. Les meves referències eren, però de la tercera accepció: melancòlic, que no es trobava bé.

El DCVB mostra:

1.ALÍS, -ISA adj.
|| 1. (Pa) àzim, sense llevat; cast. cenceño. Lo pa aliç es molt nociu e durissim de payr, Albert G., Ques. 4. Pa alis fa mal ventrell, Flos medic. 5. Pres lo pa alís en les sues mans, Villena Vita Chr., t. ii, p. 234. Acostaue’s la festa dels alisos pans, Gerson Passio, c. 1. a) Pasta alisa (o alía): pasta sense llevat (Mall.).—b) Les alises: la pasqua judaica. La santedat de les alises garderàs, Serra Gèn. 89.
|| 2.(Figa) que comença a agrejar i a esser blana (St. Llorenç des C.).
|| 3. met. Melancòlic, que no té delit (Bal.). «Anar alís» o «estar alís»: estar com a tristot, sense rialles ni gana de rallar gaire (Mall., Men., Eiv.). ¿Per qué… t’he de veure tan alisa, | quand tot lo que mos rodetja | es perfums des goig respira? Aguiló Poes. 8. Els senyors grassos… anaven tots alisos perquè el blat era magre, Vidal Mirall 55.
Loc.

Estar més alís que un pa d’ordi (Manacor) o més alís que un que ha venut a espera (Mall.): estar molt mal satisfet, sense delit.
Fon.: 
əlís (Bal.); alís (Val.).
Var. form.: 
alii, alia(Mall.). «Aquestes metles són alies» (Campos). La forma femenina alia ve de alisa per pèrdua de la –intervocàlica, que és un fenomen freqüent en mallorquí (cf. raboa per rabosa, roella per rosella, etc.). La forma alii és un masculí analògic format damunt el femení alia.
Etim.: 
del llatí tardà alisum, ‘pa sense llevat’ («azima id est alisum» diu una glosa medieval citada per A. Thomas en Rom. xxxviii, 358), forma que segurament no és més que una variant del llatí clàssic allīsum, ‘trencat, capolat’ (cf. P. Barbier fils en Rev. Dial. Rom., ii, 150, i L. Spitzer Kat. Etym. 5).

2. ALÍS m. bot.

Imatge de la Viquipèdia (Paul Gauguin)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.