(Altres possibles títols: força del grup o sentir-se important)
Justificació:
-Amb les noves informacions, a vegades, es tomben mites. En aquesta ocasió aquell conegut “res millor que universitat d’anomenada, amb bons professors!”.
-Aquesta nova informació va servir de tema de debat amb una mare preocupada per la tria d’universitat de les seves filles. (Val a dir que no crec que aconseguís fer-la canviar d’opinió).
-Em resultà un descobriment sorprenent.
Resum de l’experiència:
L’autor dedica un capítol a la història d’una suposada Caroline Sacks, amb el subtítol “Si hagués anat a la universitat de Maryland, no hauria deixat les ciències”.
Tot per mostrar que:
-No formam les nostres impressions globalment, considerant un context ampli sinó localment. Ens comparam amb les persones que van “en el mateix vaixell” (concepte “privació relativa”).
-A l’hora de calcular les possibilitats d’aconseguir un títol en ciències no sols compta la intel·ligència de cada un; el que resulta determinant és la sensació de llest que hom sent en relació a les persones de la seva classe (concepte “peix gros/safareig petit”).
-Derivat de l’anàlisi de publicacions en revistes científiques mostra que els millors estudiats d’universitats mediocres agafen avantatja sobre els bons -no millors- estudiants dels millors centres.
Font: Experiències citades per Gladwell, M. (2013) a “David i Goliat” (Taurus). Es fonamenta en els estudis de Stouffer (“privació relativa”), Herbert Marsh (“peix gros/safareig petit” i en les investigacions de Conley i Önder sobre publicacions de doctorands.
Conclusions/propostes:
-No sempre el que sembla, és. Convé qüestionat les pròpies creences. A vegades pot resultar més avantatjós ser estudiant destacat d’un centre que no mitjà d’un altre amb “més prestigi”.
-Relacions personals a banda, la tria d’universitat -en el supòsit que es plantegi la possibilitat de triar derivada de possibilitats econòmiques, d’habitatge…- també resulta important de cara a l’esdevenir.
Imatge: Arribar al teu cim (Trescadors, 2010)