Mots perduts: Pantafena

Després de les suposicions, idò aclarit el mot!. Res de “pan tafana”.
Pantafena és una de les més de vuitanta maneres d’anomenar col·loquialment la vulva (Janer Manial a “Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner”)
Encarar-se al mot, d’entrada desconegut, ha resultat com obrir un meló, dolç i en el punt exacte de maduració.

No surt en el diccionari.
Per extensió també s’aplica a qualsevol cosa desmesurada i ostentosa; des d’una merdassa al desgavell: urbanístic, social…
En aquest cas les aportacions dels lectors han possibilitat la modificació radical de l’entrada. Gràcies.

Un filòleg, amic d’en Tomas assenyala que, tal volta; hauriém d’anar a la paraula pantonfla. Segons el DCVB:

PANTONFLA f.
|| 1. Plantofa (men.); cast. pantufla.
|| 2. Vulva (men.).
Fon.: 
pəntɔ̞́ɱflə (men.).

 

Aportació de Tomás Martínez
Imatge de Google. Merda de cavall

3 pensaments a “Mots perduts: Pantafena

  1. L’he vista escrita com a pentafena..

    Antoni Artigues va escriure uns relats titulats Anècdotes http://magpoesia.mallorcaweb.com/Contes-poesia/ANECDOTES.pdf
    on apareix aquesta paraula:

    “Representam La confessió a Binissalem, amb un públic on abunden les
    parelles de devers cinquanta anys que vénen a veure la comèdia. Feim una
    representació en pla bèstia: un confessionari de bon de veres, enfocat cap al
    públic que veu els ous del capellà i la pentafena de la feligresa, sense
    contemplacions, i venga trup-u-trup, i el confessionari venga nyec-e-nyec. Quan
    acaba l’obra no senten ni una mosca.
    I un, quan s’aixeca, diu: –Sort que els feien forts, es confessionaris! ”

    El significat que li dona n’Artigues coincideix amb el què record de quan era petit.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)
  2. Sembla ser un mot no norrnatiu però usat a bastament pel territori històricament. Al diccionari no l,he trobat però sí documentat (sovint en caire sexual humorístic):

    1. https://milmots.eu/ca/paraula.php?id=4378

    2. Gloses de Miquel Bibiloni Amengual (a) MIQUELÓ de Marratxí de mitjans segle XX: http://www.marratxipedia.com/textos-mes-llargs/gloses-de-miquel-bibiloni-amengual-a-miquelo/

    N’hi ha més d’una dotzena,
    Si les poguessin comptar,
    Dins es poble portolá
    Que es presenten a l’altar
    l se’n van a combregar
    Mostrant més de mitja esquena,
    És que se’n van de sa bena
    O qualque cosa serà,
    I arribaran a mostrar
    Es cul i sa pantafena.

    3. Revista Es Castellet (Bunyola), juliol, 1982, número 14, pàg. 23, secció Tima i Temo
    https://core.ac.uk/download/pdf/33002638.pdf

    4. Ib3 l’ha recordada a un concurs televisiu lingüístic. I no, pareix que els concursants ja no l’usen… https://ne-np.facebook.com/JoEnSeMesIB3/videos/%EF%B8%8F-magda-dus-sa-pantafena-m%C3%A9s-neta-que-una-patena-al-joens%C3%A9m%C3%A9sib3-ens-agrada-con%C3%A8/214711130334987/

    5. Fins i tot Biel Mesquida i Quim Monzó s’interessaren pel tema… https://twitter.com/biel_mesquida/status/548821993475571712?lang=ca

    Una paraula idò que documentalment ha donat per molt…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)
  3. Un bon amic porrerenc, filòleg, fins fa dos dies professor de la UIB m’ha indicat que s’hauria d’escriure pantafena i que, tal volta, hauríem d’anar a la paraula pantonfla com a possible origen. Segons el DCVB: PANTONFLA f.
    || 1. Plantofa (men.); cast. pantufla.
    || 2. Vulva (men.).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Respon a Tomàs Martínez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.