Comença la temporada de la llampuga

Encara no ha tronat de bon de veres i ja comença la temporada de pesca de la llampuga que acabarà el 31 de desembre.

Deia això de tronar perquè el refranyer ens diu que “Quan llampega, llampuga”.

La llampuga és un peix molt apreciat a les Illes Balears i en canvi amb poca sortida a altres indrets per considerar-lo un peix de segona categoria.

És un peix blau que forma part de la cultura de la Mediterrània, de les nostres illes i, en particular de l’illa de Mallorca.

El seu nom prové del grec clàssic i significa “la resplendent”. Cada poble de la Mediterrània l’anomena d’una manera diferent; lampuka a Grècia i Malta, lampuga a Itàlia, lampougue a Algèria i el Marroc, lampouga a Tunísia.

El seu nom científic és Coryphaena Hippurus, nom que li donà Carl von Linné, un naturalista suec que va viure el segle XVIII, autor d’una obra magna, Systema Naturae, on va descriure i classificà més de dotze mil cinc-cents éssers vius.

La llampuga és un peix d’estació. Arriba a les nostres aigües devers el mes de juny des d’aigües tropicals atlàntiques. Les femelles deixen anar a la mar centenars de milers d’ous que es barregen amb l’esperma dels mascles i són fecundats. Després de dos o tres dies d’incubació es desenvolupen les larves que, si tenen sort i no acaben a la panxa d’algun altre peix, es desenvoluparan i, devers la Mare de Déu d’agost, estaran en condicions de ser pescades pels pescadors professionals o afeccionats fins a principis del mes de gener en que retornen a les aigües tropicals de l’Atlàntic on també fan una altra posta.

Els pescadors esperen al llarg de l’any l’arribada d’aquest peix que té el costum de col·locar-se davall coses que suren a la mar. Aquest costum és seguit per les llampugues petites, tal volta per protegir-se dels atacs dels seus depredadors i per les llampugues grans que aprofiten l’amagatall per atacar els   pàmpols, sorells  i verderols.

Per facilitar la seva captura, els pescadors preparen els capcers, objectes flotants fets amb suro, caixes de fusta o rodes de cotxe als quals s’hi ferma mata, pinassa o fulles de fasser. El fondeig es fa amb peces de marès de devers cinquanta quilos de pes.

Cada barca té una zona on col·locar els capcers que s’anomena l’andana, sortejada el mes d’agost. La pesca es fa amb xarxes d’encerclament, amb palangres o a la fluixa.

Quan ha acabat la temporada de pesca es retiren els capcers i els caps de fondeig. A aquesta acció se l’anomena esguerrar.

La llampuga, pel fet de ser un peix blau, conté greixos àcids no saturats, els coneguts com omega 3, que ajuden a controlar el colesterol. Es pot menjar de moltes maneres frita, amb pebres frits o torrats, al forn, en greixera o cassola i també en podem fer fideus.

Si en voleu saber un poc més:

La llampuga:un mite de la tardor, d’Enric Massutí i Sebastià Vidal. Documenta Balear. Palma, 1997.

La fotografia és de Wikipèdia.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.