Si no fa gaire xerràvem del mot mec/meca, avui ho feim de meco, de forma similar i que igual que l’anterior encara avui en dia designa el malnom d’algunes famílies llorencines. I és que els malnoms no es posaven per posar, sinó que sovint es feien a partir d’adjectius i noms del vocabulari de fa un temps. Per això algunes paraules, com les de mec/meca i meco, ja no s’usen potser en el dia dia però sí com a malnoms.
Significat:
- Animal que no té cua (Mall., segons Aguiló Dicc.).
- Ningú, cap persona (Mall.).
- Res, cap cosa (Mall.); cast. nada.
Grafies documentades: “Sempre s’aguantà pel sant espinach y no amollava a Meco”, Aguiló Rond. de R. 12.
Etimologia: La primera accepció seria una variant de mec. Les altres són d’etimologia desconeguda.
Curiositats: El diccionari recull aquestes expressions:
-
- No callar per Meco: no callar per ningú.
- No tèmer o no menar por a Meco: no tenir por de ningú.
- No perdonar Meco: no perdonar ningú.
- «No sé meco d’això que em dius»: no en sé res.
(Fonts: Alcover: Moll)