Ben català, però casat amb una llorencina, Albert Plans és notícia per partida doble: primer perquè després d’anys en el món del guió (ha participat en sèries ja clàssiques com Plats Bruts o Porca Misèria) s’estrena com a escriptor de llibres amb la novel·la La segona estrella; i segon, perquè si no hi ha res de nou properament reprendrà les conferències de Card.cat (interrompudes pel Covid) en la qual, a més, ens mostrarà la seva nova creació.

Així, idò, presentat el personatge, comencem amb l’entrevista:

 

1. Parlem clar i català… què du més feina escriure un guió o una novel·la?

Són feines prou diferents. El guió és una feina dins d’un procés industrial, treballes amb altres guionistes, discuteixes la teva feina amb directors, productors, la cadena, etc. Sovint això fa que escriure guions sigui complicat i frustrant. En canvi, l’escriptura d’una novel·la és una feina individual. En aquest sentit, estàs més sol, tens més dubtes, has de ser el teu primer crític per decidir què cal reescriure. A nivell creatiu, la principal diferència és l’estil. Quan escrius una novel·la has de treballar a fons la llengua, perquè la lectura sigui el màxim d’atractiva i plaent.

2. I ja que coneixes els dos mons (l’editorial i el televisiu) quin te sembla més dur?

És més dur el món de l’audiovisual. Hi ha molts diners en joc, molts nervis, els temps per fer les coses sovint són massa curts. I és més cruel. Una sèrie pot estar condemnada en el primer dia d’emissió si no té audiència. Hi ha treballat moltíssima gent, ha costat una dobberada, tothom espera que vagi bé, perquè d’això depèn una segona temporada i poder continuar treballant.

3. Parlem del llibre… Quant de temps real i revisions t’ha duit acabar-lo? 

L’he escrit a batzegades, en el temps lliure que em deixaven altres feines (de guionista i professor). El vaig començar fa uns sis o set anys. Cada cop que m’hi tornava a posar era una sobreesforç perquè m’havia de tornar a submergir en un món que feia mesos que havia abandonat. No sé quantes reescriptures he fet. Alguns fragments els dec haver reescrit vuit, nou, deu vegades.

4. Com a autor novell has comptat amb l’ajuda d’algú o senzillament t’has basat en la teva intuïció?

No el vaig ensenyar a ningú fins que el vaig tenir acabat. Llavors el vaig passar a persones properes que treballen en el món editorial. Vaig escoltar els seus consells i vaig fer alguns canvis. Després el va llegir la Carlota Torrents, que és la meva agent. Vam parlar d’alguns aspectes que no acabava de veure clars i vaig reescriure alguns fragments. Finalment, el Jordi Martín Lloret, l’editor de Més Llibres, també em va fer algunes propostes per modificar el text i també les vaig tenir en comptes. Alguns dels encerts del llibre -si en té- són gràcies a tots ells.

5. Però alguns referents devies tenir, no? Amb qui t’has inspirat a l’hora d’escriure?

No tenia cap referent conscient. Ara, també som tots els llibres que hem llegit i pel·lícules i sèries que hem vist.

6. Si haguessis de dir en una línia de què va la teva novel·la com ho faries?

És la història de la Sara, una noia a la que li han robat la memòria i vigilen en tot moment. Quan les persones que la vigilen s’adonen que té un poder que la fa terrible, decideixen eliminar-la. La Sara intentarà descobrir què li han fet i perquè la volen matar amb l’ajuda d’un periodista en hores baixes i un adolescent que s’ha enamorat d’ella. Tot això en un futur proper, on la crisi climàtica fa estralls.

7. Per què el títol “La segona estrella”? 

Bé, és un dels misteris del llibre. Què és la segona estrella? Si t’ho dic, t’explico part del final.

8. Podríem etiquetar la teva obra de ciència-ficció. Per què t’ha interessat aquest gènere? No record ara antecedents en els teus anteriors projectes…

Té elements de ciència ficció. Però, al meu entendre, és una història d’intriga, amb elements d’aventura, retrat social i thriller. La ciència ficció és una excusa per parlar del futur i, sobretot, per reflexionar sobre què passa si algú ho sap tot de tu, coneix al detall la teva vida, tot el que et passa pel cap, els teus pensaments, sentiments, pors…

9. I també hi té cabuda el tema del canvi climàtic. És un cosa que sempre t’ha interessat o l’has investigat ara arran de la novel·la? Quin missatge ens vols fer arribar?

En situar la novel·la en un futur més o menys propers, vaig haver de pensar com podria ser aquest futur. És obvi que havia de reflectir com la crisi climàtica afecta el paisatge i la vida de la gent. És un tema que m’interessa, és clar, si no fem res radical per evitar-ho -o  per minimitzar els danys-, serà un desastre i ho patirem.

10. Planteges cert temor a ser espiats. Te preocupen en aquest sentit les noves tecnologies o més bé el propis governs  o empreses majors?

La desaparició de la privacitat és un dels temes del llibre. Si algú ho sap tot de tu et converteixes en algú molt fàcil de manipular. Fixa’t, Facebook ha estat utilitzat per influir en el vot de la gent en algunes eleccions democràtiques. Google, Instagram, Twitter ens estudien a fons a partir de tot el que mirem o publiquem en les xarxes. Diuen que Facebook pot saber abans que tu ho sàpigues si et separaràs! Tota aquesta informació, les empreses d’internet la classifiquen i la venen a qui pot pagar-la, ja siguin empreses, partits polítics, etc. Òbviament, aquesta informació la fan servir per al seu profit, no pas per fer el bé a la humanitat.

11. Per quin tipus de lector creus que és apte el llibre?

Per a qui li agradin els thrillers i els misteris. A l’hora d’escriure la novel·la tenia molt clar que havia de ser una història on el lector s’ho passés bé, que gaudís amb els personatges, amb la història i que fos de bon llegir.

12. Tornant a l’audiovisual, com veus el panorama actual? Per una part pareix que les diferents plataformes digitals donen l’oportunitat de veure molta varietat de productes, alguns excepcionals, però alhora sembla que al producte televisiu més local (propostes de la nostra terra) o fins  i tot la presència del català se veu encara més arraconat. Tu què  trobes de tot plegat?

El negoci de l’audiovisual ha canviat radicalment. La majoria de sèries es veuen a plataformes com Netflix, HBO o Movistar. Si volem tenir bones sèries i pel·lícules en català cal apostar-hi de debò i estar presents en aquestes plataformes. Fan falta canvis legislatius, que obliguin- com passa a tot Europa- a les plataformes a oferir tots els continguts en l’idioma del país, per tant, aquí, en versió catalana (doblada i/o subtitulada) i, també, que ofereixin un percentatge prou raonable (almenys un 15%) de produccions fetes en català. A part, cal crear un sistema de finançament que permeti produir sèries i pel·lícules en català amb un pressupost digne. I, tan important com tot això, hem de fer sèries i pel·lícules que atrapin a tots els públics, primer al local, però també al públic d’altres contrades.

13. A part, tenc la sensació com a espectador de TV3· que la qualitat ha baixat molt.    Abans recordo que era tot una referència, amb propostes arriscades i atractives (dibuixos animats de primera; sèries com Plats Bruts i Porca Misèria, que tu mateix feres; late-shows com els de Buenafuente…) i ara en canvi la programació és més plana. Comparteixes la meva opinió? 

TV3 destina molts menys diners a la ficció. Això és nota. És com tot, si dediques menys diners a l’educació o a la salut, la qualitat baixa. Amb la televisió és el mateix.

14. Per acabar digues als nostres lectors on poden comprar el teu llibre.

Suposo que el poden trobar a la llibreria on compren llibres habitualment. Si es pot, el millor sempre és comprar un llibre a la llibreria que tens més a prop de casa. Si no el tenen, el poden demanar i els hi duran, segur. Per internet a :

https://ca.bookshop.org/books?keywords=la+segona+estrella

https://mesllibres.cat/ficcio/8410-la-segona-estrella-9788417353322.html