Justificació:
-Per què parlant en mateix idioma no sempre ens entenem?. O millor dit, ¿per què entenent les paraules no som capaços de comprendre el missatge?
-La comunicació humana, un tema estudiat i apassionant… però d’aplicacions complexes.
-De banda l’engany, la voluntat de sortir-ne amb la meva, les mentides interessades…¿Quines són les variables que enterboleixen la comunicació?
-Hi ha varis exemples, maneres i formes de presentar les divergències entre el missatge que vol emetre la persona emissora i el que pot entendre la persona receptora. Avui “Chemombo”.
Experiències:
Conten que la coneguda antropòloga Margaret Mead en una de les seves investigacions sobre el llenguatge d’una població aborigen va voler aprendre aquest llenguatge a través del procediment denotatius, aprenent el nom de cada cosa. Assenyalava un objecte i demanava el seu nom, després un altre objecte i així successivament; però en tots els casos rebia la mateixa resposta “chemombo”. Segurament degué pensar: “vaja llenguatge avorrit, tot ho designen amb una mateixa paraula!”.
Després d’un temps se n’adonà que chemombo significava “assenyalar amb el dit”.
En una mateixa línia es podria assenyalar aquella coneguda experiència on una persona, amb el braç i la ma estirada mostra un objecte a una altra persona i aquesta segona orienta l’atenció no vers l’objecte sinó vers la mà de qui pretén mostrar l’objecte.
Font:
El cas Chemombo és citat per Foerster, H. Von (1994) a l’apartat “Lenguaje y mundos inventados” de Ceberio, M. I Watzlawick, P (1998). “La construcción del universo”. Barcelona:Herder
Aportacions/Conclusions:
-Prendre consciència de la complexitat de la comunicació humana.
-Tan sols si s’assegura, mitjançant devolució del missatge podem estar segurs que el nostres missatges arriben.
-Parlant de comunicació, s’ha de fer avinent la coneguda “L’illa dels cinc fars” de Ferran Ramon-Cortés.