En el nostre entorn s’usava, i encara s’usa, en sentit figurat, Una persona golafre és aquella que ho vol tot per a ella. Segons l’ús habitual es podria considerar sinònim d’egoista.

L’usam malament,perquè, en sentit estricte la golafreria va lligada a l’acte de menjar.

El DCVB mostra:

GOLAFREadj. i subst. m. i f.
Dominat per la gola; que menja molt; d’un apetit insaciable; cast. glotón. Hom golafre e ociós, pou és de tot pecat, Eximenis II Reg., c. 52. Lo golafre qui tostemps pensa quant menjarà, Eximenis Dones, 179. Ronchi badava una boca golafre, Espriu Lab. 130.
Fon.: guláfɾə (or., men.); goláfɾe (occ., val.); goláfɾə (mall.).
Intens.: golafràs, -assa; golafret, -eta; golafrot, -ota.
Etim.: derivat de gola, amb una terminació d’origen obscur. Meyer-Lübke REW 1126 posa la forma composta bisleffur ‘llavi gros’ (leffur és paraula germànica). Tal vegada el creuament de bis-leffur amb gula hauria produït la forma golafre.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google