De tots els mots que tenc pendents de recrear, potser el més nadalenc és el de les “mans balbes”.

Qui no recorda unes mans fredes abans d’entar o al sortir de matines?.
Estirar les mans cap a la ximenea abans de la xocolata amb ensaïmada és un acte gairebé reflex per aixecar la temperatura de les mans i l’esperit

Sens dubte hi ha moltes i variades imatges nadalenques. La de les mans fredes potser seria la més ximple i desconsiderada, però present i compartida

El DCVB mostra:

BALB, BALBAadj.
I. ant. Que balbuceja. Me vench en somni una fembra balba, Febrer Purg. xix, 7. Es còpia de l’it. balba, usat del Dante.
II. || 1. Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens; cast. aterido. «Jo tenc sa mà balba esquerra | i sa dreta que bo hi fa; | la m’hauré d’anar a escalfar | dins sa cuina de So’n Serra» (cançó pop. Ariany). Com dits d’una mà balba, Atlàntida, v. Els peuets se li glaçaven…, balbs qu’apenes se’n sentia, Massó Croq. 155.
|| 2. Mancat de sensibilitat; cast. insensible. Vaig continuar balb i sord i cec per a tot agent exterior, Ruyra Parada 82. a) Aplicat a coses inanimades: El jorn ha eixit del si de la nit bauba, Ferrà Rosada 27. Damunt els seus últims calius, balb, el crepuscle acaba d’extingir-se, Villangómez Any 5.
Fon.: báɫp (en la pronúncia literària); báwp (Empordà, Olot, Berga, Prats de Ll., Solsona, Urgell, Valls, Mall.).
Etim.: del llatí balbu, ‘que balbuceja’.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google