El contrallum de sol ponent desdibuixa el paisatge. La claror del sol s’imposa i mostra la llengua vermella en la mar llunyana.
De manera semblant l’emoció que ens amara desdibuixa  la utopia d’un pensar i fer asèptic i equilibrat de forma permanent.

Ens situam en un recordança, en una idea i…Quina emoció m’envaeix ara mateix: la por?, la ràbia?, l’amor-tendresa?…
De tal emoció, derivarà l’acció.

Una altra idea per al meu reflexionari!