Entorn: Canyes

Tothom ho sap!. Les canyes es tallen en lluna vella de gener. En el mateix període de lluna hi havia el costum de podar els rosers. D’ençà que els jardiners i els pagesos van a escarada els sentit de les llunes en agricultura ha perdut adeptes.

Malgrat tot, i segons assenyalen els pagesos, hi ha casos de singular sensibilitat, com el cas de les canyes o de la mata llentisclera.

La canya (Arundo donax), en el nostre cas, no sols es ben coneguda sinó que, a més i en cas de torrentada, al tapar ponts i desviar l’aigua, provoca situacions imprevistes.

Abans dels anys seixanta del segle passat, la canya no sols era omnipresent en totes les llars del nostre entorn sinó que, a més hi havia algunes famílies que treballaven l’artesania de la canya. No sols per ocupar les llargues vetlades hivernenques, fent-ne caseres, paners i altres utensilis sinó també, i considerant la seva relació amb la construcció -encanyissats que suportaven directament les teules o la mescla de calç i grava-, com a mitjà de subsistència.

Amb els anys, la canya ha passat a ocupar tasques residuals com poden ser deixar estirada una reixeta o per enfilar mongetes o les tomatigueres de casta grossa a l’estiu.

Potser per aquesta decadència en l’ús els canyars del Gorg, de l’hort de ses Planes i dels diversos torrents es mostren tan poblats

Una característica del canyar és que resulta més fàcil de plantar que d’arrabassar. Sense anar més lluny, pocs mesos després de la virulenta torrentada del 2018 retragueren les canyes com si res haguera passat.

Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia

2 pensaments a “Entorn: Canyes

  1. M’agradaria molt si em podeu recomenar un llibre que parli d”aquest tema, ò també és molt interessant per escriure un llibre per a la gent que ens agrada el tema, i aixi podriem practicar… 😃

    • “L’artesania de la canya” a Google mostra varies entrades i videos. Cosa semblant passa si es posa “construccions amb canyes”.
      Certament d’aquesta, i també d’altres artesanies, se n’hagués pogut fer una publicació com es va fer amb el tema dels brodats, però segurament hem fet tard. Els que vaig coneixer que treballaven la canya, que cordaven olles, que feien sabates…ja no hi són.
      (Es publicà a “Flor de Card” una referència a les “Borses d’argent”)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.