A vegades, la proposta d’un mot deriva cap a un altre. Seria el cas. En una de les seves llistes na Bel Alemany va proposar “duella”. La consulta del diccionari em porta cap a dolla.
Dolla em porta, amb la imaginació, al record infantil del jocs de baldufa i de les dolles que es cercàven amb no gaire bona intenció. I també a les eines (sobre tot quan el mànec surt de la dolla o de la duella!)
El DCVB mostra:
2. DUELLA f.
Dolla del rastell (Manacor, Eiv.).
Etim.: V. dolla.
DOLLAf.
|| 1. Part tubular del ferro d’una eina, dins la qual va fixada l’extremitat del mànec (or., occ., val., bal.); cast. cubo. Unam podadoram, item aliam cum doyla, doc. a. 1361 (Manuale Vicense, fol 99). Una lança chavallina daurada la dolla ab flocadura de seda negra, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 147). Preneu un gerro fet axí com una dolla de ferra de llança, Dieç Menesc. ii, 62 vo. Dolla de la rella: la part posterior de la rella, doblegada en forma tubular i lleugerament cònica, dins la qual va ficat el cap del dental de l’arada (Mall., Men.).
|| 2. Aixada de fulla estreta de deu a dotze cm. (Penedès); cast. azada.
|| 3. Peça de ferro en forma d’argolla, que s’empra en els tallers per subjectar una peça i tenir-la fixa (Montoliu, ap. BDC, i, 37).
|| 4. Cadascuna de les anelles de ferro que sostenen el matràs en els carros de trabuc (Barc., ap. BDC, xxii, 122).
|| 5. Capoll de la baldufa (Sóller); cast. pezón. Ballar de doia: ballar de capoll la baldufa, i fig., ballar de mala gana una persona (Bunyola).
|| 6.Cadascun dels cops que es donen a una baldufa col·locada en terra, tirant-li una altra baldufa de costat (Mancor); cast. cachada.
|| 7. Regruix de la carn, plec de greix produït per la grossària. «Quines dolletes té eixe xiquet» (Albaida); cast. molleja.
Fon.: dóʎə (or.); dóʎɛ (Ll.); dóʎa (val.); dóјə (or., mall.); dóə (men.).
Etim.: com el fr. douille, mat. sign. || 1, probablement del germ. dulja, ‘cassoleta’ (cf. Wartburg FEW, iii, 178). Aquesta etimologia és preferible a la llatina ductilis, proposada per Diez i acceptada per Gröber. Malgrat les reserves que hi oposa Wartburg, no ens decidim a renunciar a l’etim. llatina dōlia, forma femenina de dōlíum.
Aportació Bel Alemany
Imatge de Google