Resten lluny aquell anys en que a les escoles hi havia tinters sobre les taules. Uns tinters de ceràmica que servien per mullar-hi els plomins abans d’escriure. Certament també tenien altres utilitats, però no és el moment d’estendre’s sobre les activitats paral·leles que oferia l’escola de finals dels anys 50 del segle passat.

Però voldria, avui, enfocar l’atenció en les “tintes naturals” que també utilitzaven els infants.

Una de màgica, misteriosa, de secrets, era la llimona. L’escrit passava desapercebut fins que s’atracava la fulla de paper a la tebior del foc.

Un altre era la tinta de la “figuera de tinta” (Opuntia ammophila Small). Una de les quatre figueres de moro que mostra l’herbari virtual.

Es més petita i punxosa que les figueres habituals. Es pot trobar cultivada en jardins, però també en vores de camins i d’algunes cases de fora vila.

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia