Mots perduts: mesa

No, enguany no hi haurà mesa. La llarga sequera fa que els sembrats engrogueixin abans de completar la crescuda si és que han pogut néixer.

Diuen que són efectes del canvi climàtic que, de moment, tots contemplam sense posar-hi remei. Segurament, de mica en mica, s’imposarà un canvi de cultius; uns que es puguin adaptar a les llargues sequeres.

També s’ha destacat la primera de les accepcions perquè fins fa poc era viu el concepte “pala des metre“, la pala metàl·lica amb mànec de fusta amb que es recollien les agranadures.

El DCVB mostra:

1. MESAf.
|| 1. Acció de metre o posar una cosa. Especialment: a) ant. Entrega, lliurament? Que en lo capílol prop dit no sia entès o comprès vi que’l cònsol haje mès per ses meses o meses, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 159). Los honorables consellers comanaren una mesa de forment de la ciutat, doc. a. 1452 (Ardits, i, 149).—b) Estesa del carbó cuit, que es fa en desfer la pila (Empordà).
|| 2. Tina dels adobers, dipòsit d’un metre cúbic de capacitat, revestit interiorment de cairons o rajoles, dins el qual es posen fins a quatre palms d’aigua i quatre sacs de roldó, tot ben remenat i mesclat, i després hi llencen les pells (La Bisbal, Igualada).
|| 3. Brotada; conjunt de brots que treu un cep o altra planta (Igualada, Ll., Segarra, Conca de Barbarà, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa); cast. retoñadura, renuevo. De las matexas vergas o meses del arbre del any matex, pendreu de la mesa tendra, Agustí Secr. 69. a) fig. En lo camp de la justícia, en lo qual la mesa de pau molt ampla brota, Const. Cat.,
|| 4. Espessor de brins dels cereals; frondositat dels sembrats (Mall.). «Enguany hi ha molta mesa». «Mira quina mesa de blat, en aquell sementer!»
|| 5.Porció de sementer que correspon a un parell per a la llaurada (Llucmajor). Senyar Tallar meses: assenyalar dins el sementer la porció corresponent a cada parell (Mall.).
Fon.: 
mέzə (or.); mézɛ (Ll., Gandesa); méza (Tortosa); mə́zə (Mall.).
Etim.: 
forma femenina de mès, part. pass. de metre, ‘posar’; així mesa significa originàriament ‘posada, acte de posar’.

Aportació de Bel Alemany
PS. Pau Quina company de secció de “Mots perduts” havia publicat la paraula “mès”, amb un altre sentit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.