Mots perduts: alum

Es recordà el mot al parlar de pells; de la tècnica per deixar la pell blana, humil per poder-la treballar.

Fets puntuals a banda, la tècnica del treball de la pell, de forma artesanal, ja fos per fer una estora amb la pell d’un cabrit o per fer-ne simbombes, correspon al passat. A un passat que ja sembla llunyà.

El DCVB mostra:

1. ALUMm.
|| 1. quím. Sulfat doble d’un metall trivalent i un altre monovalent capaços de cristal·litzar en octaedres regulars amb dotze mol·lècules d’aigua de cristal·lització; cast. alumbre. Ordinàriament es dóna el nom d’alum al sulfat doble d’alúmina i potassa, que s’empra principalment com a mordent en la tintoreria i com a càustic en la medicina; cast. alumbre común. «Alum tot plom, aquest val més. Alum de rogua [=roca], aguest es bo. Alum de ffulla, aguest es bo. Alum de bogía, aguest es bo. Alum de alcudia, aquest es bo… Alum cordat, aquest es àuol» (Conex. spic. 37 ro i vo). Les principals varietats d’alum, són: a) Alum de roca: alum fus en la seva aigua de cristal·lització i deixat refredar; cast. alumbre de roca. Alum de Roqua ha aytala conaxensa que sien bells trossos e clas e que no y aia terra, Conex. spic., 11 v. —b) Alum cremat alum calcinat: alum deshidratat per l’acció del calor; cast. alumbre calcinado.c) Alum de ploma: sulfat d’alúmina i ferro, que té la forma de fibres capil·lars de color blanc grogós, llustre nacrat i gust metàl·lic; cast. alumbre de pluma. Alum de ploma a aytal la conexensa que sia canonat e que sia ben plomós e luent e que no tinga altra mena, Conex. spic., 12 v.d) Alum sucreny: mescla artificial d’alum i sucre, que s’empra com astringent; cast. alumbre zucarino. Carga d’alum cuquereyn [errada, per çuquereyn], Cost. Tort. IX, x, 10. Carga d’alum sucteny [errada, per sucreny], doc. any 1252 (Capmany Mem. ii, 20).—e) Alum lupany: Alum lupay ha aytal la conexensa que sia granat e ben branch e que no y aia terra, Conex. spic., 11 v. (en el fol 5 de la mateixa obra és escrit alum lupany).—f) Alum blanc, alum cru, alum romà: noms moderns de l’alum comú, o sia el sulfat alumínicpotàssic.—g) Hi havia diversos noms de l’alum, segons el, lloc d’on procedia: alum de Bolcan, doc. a. 1287 (RLR, iv, 374);alum d’Alap, doc. a. 1300 (RLR, iv, 381);alum de Civitavetxa, Tar. preus 107; etc.
|| 2. a) Excrement de ca, emprat en la indústria de pellaires per adobar la sola (Tarr., Valls); cast. canina.b) Mescla d’aigua amb excrement de gallina o de colom, que s’empra per adobar pells (Igualada, Reus).—c) Clot o tina on posen l’aigua mesclada amb gallinassa o colomassa per dissoldre-hi aquests excrements i emprar després el compost per adobar pells (Igualada, Reus).
Loc.

Blanc com un alum: ho diuen d’una cosa molt blanca, i principalment de la roba ben neta (Llofriu).
Fon.: 
əlúm (or., bal.); alúm (occ., val.).
Etim.: 
del llatí alūmen, mat. sign.

Aportació de Caterina Pons
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.