Es recordà el mot al parlar de pells; de la tècnica per deixar la pell blana, humil per poder-la treballar.

Fets puntuals a banda, la tècnica del treball de la pell, de forma artesanal, ja fos per fer una estora amb la pell d’un cabrit o per fer-ne simbombes, correspon al passat. A un passat que ja sembla llunyà.

El DCVB mostra:

1. ALUMm.
|| 1. quím. Sulfat doble d’un metall trivalent i un altre monovalent capaços de cristal·litzar en octaedres regulars amb dotze mol·lècules d’aigua de cristal·lització; cast. alumbre. Ordinàriament es dóna el nom d’alum al sulfat doble d’alúmina i potassa, que s’empra principalment com a mordent en la tintoreria i com a càustic en la medicina; cast. alumbre común. «Alum tot plom, aquest val més. Alum de rogua [=roca], aguest es bo. Alum de ffulla, aguest es bo. Alum de bogía, aguest es bo. Alum de alcudia, aquest es bo… Alum cordat, aquest es àuol» (Conex. spic. 37 ro i vo). Les principals varietats d’alum, són: a) Alum de roca: alum fus en la seva aigua de cristal·lització i deixat refredar; cast. alumbre de roca. Alum de Roqua ha aytala conaxensa que sien bells trossos e clas e que no y aia terra, Conex. spic., 11 v. —b) Alum cremat o alum calcinat: alum deshidratat per l’acció del calor; cast. alumbre calcinado.—c) Alum de ploma: sulfat d’alúmina i ferro, que té la forma de fibres capil·lars de color blanc grogós, llustre nacrat i gust metàl·lic; cast. alumbre de pluma. Alum de ploma a aytal la conexensa que sia canonat e que sia ben plomós e luent e que no tinga altra mena, Conex. spic., 12 v.—d) Alum sucreny: mescla artificial d’alum i sucre, que s’empra com astringent; cast. alumbre zucarino. Carga d’alum cuquereyn [errada, per çuquereyn], Cost. Tort. IX, x, 10. Carga d’alum sucteny [errada, per sucreny], doc. any 1252 (Capmany Mem. ii, 20).—e) Alum lupany: Alum lupay ha aytal la conexensa que sia granat e ben branch e que no y aia terra, Conex. spic., 11 v. (en el fol 5 de la mateixa obra és escrit alum lupany).—f) Alum blanc, o alum cru, o alum romà: noms moderns de l’alum comú, o sia el sulfat alumínicpotàssic.—g) Hi havia diversos noms de l’alum, segons el, lloc d’on procedia: alum de Bolcan, doc. a. 1287 (RLR, iv, 374);alum d’Alap, doc. a. 1300 (RLR, iv, 381);alum de Civitavetxa, Tar. preus 107; etc.
|| 2. a) Excrement de ca, emprat en la indústria de pellaires per adobar la sola (Tarr., Valls); cast. canina.—b) Mescla d’aigua amb excrement de gallina o de colom, que s’empra per adobar pells (Igualada, Reus).—c) Clot o tina on posen l’aigua mesclada amb gallinassa o colomassa per dissoldre-hi aquests excrements i emprar després el compost per adobar pells (Igualada, Reus).
Loc.
—Blanc com un alum: ho diuen d’una cosa molt blanca, i principalment de la roba ben neta (Llofriu).
Fon.: əlúm (or., bal.); alúm (occ., val.).
Etim.: del llatí alūmen, mat. sign.

Aportació de Caterina Pons
Imatge de Google