Per posar a la llista de mots “poc usats”.

Més enllà de les dues accepcions (no se n’ha destacada cap en negreta pel seu ús en la nostra comunitat) és, era, un mot utilitzat per assenyalar distància, diferenciació, però des d’un cert carinyo i acceptació.

Vull dir que no tenia la contundència d’un “beneitarro o beneitarra” i altres semblants.

El DCVB mostra:

BABAUm.
|| 1. Home curt d’iniciativa, que queda aturat d’admiració o d’indecisió per coses que no tenen importància; cast. babieca. No és pas empresa d’hom babau, Febrer Inf. xxxii. S’usa com a adj.: Tenen un aire babau, Carner Bonh. 23. Les pastores massa babaues, Einer Capcigr. 10. a) Babau cistella: molt beneitot (Cat.). El babau cistella re se’n va pensar, Bertran Cans. 173.
|| 2. La llavor de la cugula (Men.).
Fon.: bəβáw (pir-or., or., bal.); babáw (occ., val.).
Etim.: derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de l’embarbollament o del parlar tartamús.

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google/babau