-Et fotré una morma que et faré tornar xoroi.
Era una de les amenaces infantils/juvenils de principis dels anys seixanta del segle passat.
Segurament qui l’emetia no en sabia el seu significat exacte.
Segurament el receptor era més sensible a l’expressió no verbal -el tò de veu i la cara d’enfadament- i a l’edat de l’emissor que no al sentit estricte de l’amenaça.

El DCVB mostra:

2. XOROI(o xeroi), -OIA adj.
Mancat d’una orella o d’un tros d’orella (mall., men.); cast. desorejado. Ses dues oreyes botien en terra… y es pobre xeroy heu donava a ses cames, Alcover Rond. ii, 130. Fer xoroi algú: tallar-li les orelles o una orella. Tornar xoroi: tornar beneit, perdre el seny (mall.). Hey ha gent que torna xeroya en tractar-se de veure pantorrilles, Roq. 28.
Fon.: ʃoɾóј, ʃəɾóј (mall.); ʃuɾóј (men.).
Etim.: derivat postverbal de xoroiar.

Imatge de Google