Mots perduts: barquera

L’entrada es podria titular “la màgia dels mots” o “com el significat de les paraules varia segons l’àmbit familiar”.

Fa quatre anys, a la descripció de mot “barquerer”   sortgit en una conversa entre agesos, se’n va destacar una de les accepcions: la part en espècie que s’emportaven els missatges.

Avui voldria enfocar el significat que més havia sentit a casa, referit als fills d’una família.

El DCVB mostra:

1. BARQUERA f.
Dona que condueix una barca de transport; cast. barquera. Caron sou vos del cel, dich la barquera, sovint remant passau los qui bé us cerquen, Trobes V. Maria, 199.
Etim.: 
feminització de barquer.

2. BARQUERA f.
|| 1. ant. Tros de terra conradissa que un propietari es reserva per a ell, donant o arrendant la resta a un altre. Concessit ei peciam | de terra… quam dicunt ipsam barcheram Guifredi louarii, doc. a. 1054 (ap. Gl. MLC, i, 237). En la donació del mas Bertrannes dels Hospitalers a En Pere Bernat i Na Ramona (any 1152), aquells donen a aquests la quarta part dels fruits «excepta ipsa barchera ubi capiat migera unam ordei» (Rev. Biblgr. Cat. iv, 17).
|| 2. Quantitat en espècie (gra, fruits, bestiar, etc.) que es dóna a un missatge, pastor o altra persona que intervé en el maneig d’una possessió, a part de la corresponent soldada o benefici en moneda (Mall., Men.). Hi ha moltes castes de barquera. Formen la barquera de bestiar el cap o caps de bestiar que pasturen mesclats amb el ramat, però no són de l’amo del ramat sinó del pastor que els guarda, o de la madona, o de la criada, o d’altra persona. Es també barquera un tros de terra que un missatge o altra persona conra durant l’any, i en fer les messes l’amo dóna un tant del producte al qui l’ha sembrat. Els tafoners tenen també la seva barquera, que és una part de l’oli que fabriquen. El propietari d’una tafona que fa oli per altri, també té barquera, que és una quantitat d’oli que percep com a preu del lloguer de la tafona. A vegades la madona, la senyora, els fills del senyor o altra persona té de barquera els ous que es produeixen dins la possessió; el qui neteja les bótes d’un celler, sol guardar per ell l’arròs de bota que en treu, i aquell arròs és la seva barquera. A Menorca la barquera és la quantitat en espècie (gra, formatge, etc.) que el missatge guanya durant el Santmiquel-a-Nadal, i per extensió diuen barquera al que guanya el missatge en tot l’any.
|| 3. Quantitat proporcional d’oli que correspon a cada parroquià d’una tafona, segons la quantitat d’oliva que ha duita a la trullada (Artà).
|| 4. met. Conjunt de fills, en relació al pare de família o al cap de casa (Mall.). «¡Que tenc de poca cantera | ni alegria ni jocs! | Tenc sa dona amb quatre al·lots; | ja me basten per barquera» (cançó pop. Mall.). Ja és surada la barquera, | ja tots se guanyen el pa, Salvà Poes. 62.
Refr.

—«Qui té barquera, que li vaja darrera» (Mall.).

 

Aportació de Tomas Martínez
Imatge de Google

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.