Mots perduts: trast

-És una paraula que m’agrada: sonora, curta, contundent…m’agrada!. La germana de sa meva padrina sempra anava al trast a culejar, ara sempre diem solar.

Si fa no fa, amb aquestes paraules na Margalida ens recordava el mot en desús. Un mot carregat d’accepcions.

(En negreta l’accepció usada en el nostre entorn, sinònim de solar).El DCVB mostra:

TRASTm.
|| 1. ant. Banc on seia el remer dins la nau on vogava; cast. banco. Los ballesters en taula fan altre bé: com veuran aquell palomar o postich qui voga en lo seu trast seria hujat e volrà beure o menjar, que ell avandarà e vogarà lo seu rem per delit, Muntaner Cròn., c. 130. Lo patró vench qui dormia al costat d’aquel meu trast, e dix-me: Què us turmenta?, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 84). Los dels rems los trasts tenien, Corella Obres 266.
|| 2. ant. Biga o altre tros de fusta llarguer; cast. viga, tabla. Repar molt fort contra tota tempesta | y clar ffaró per no errar la via, | past excellent, dolça suau Maria, | piadós trast als invocants molt presta, Martínez 101.
|| 3. Cadascuna de les barretes de metall o d’os fixades transversalment al mànec de la guitarra i d’instruments similars i contra les quals els dits de l’executant premen les cordes en tocar l’instrument, per produir els diferents sons d’aquest; cast. traste. Los trats (del instrument): Spatia -orum, Pou Thes. Puer. 115.
|| 4. Cada porció o espai visiblement delimitat dels altres amb els quals constitueix una edificació, un local, etc.; cast. tramo, departamento. De sarments lit | e d’agnus cast. | fornix ton trast, Spill 10095. En lo [trast] deuant lo portal. En una cambra… A l’altre cambra al dit trast. Primo un lit ab sa colgua… Altre cambre al dit trast, doc. a. 1523 (Alós Inv. 37). La qual obra fou donada a fer… per preu de set centas lliures lo trast que faltava acabar-se de dit campanar, Canyelles Descr. 211. Especialment: a) Espai ocupat o destinat a esser ocupat per un venedor i la seva taula o instal·lació de venda, en un mercat col·lectiu (Mall.); cast. puesto, parada. Ni tenir trats de venderia de aquelles species, doc. a. 1546 (Bibl. Nac. Madrid, legajo 18578). En Jordi corria a cercar colque trast de plassa a hon venessen fruita, Penya Mos. iii, 172.—b) Espai destinat a cada bístia dins una estable (Mall.).
|| 5. Espai destinat a una classe o categoria de persones, sobretot en una cerimònia, en una acció de comunitat; cast. sitio, puesto, grado, rango. Aprés anaren [en un enterrament] los seguents ab la aggraduatió qui’s segueix: Primer trast: lo honorable Veguer…, Segon trast: Mossèn Pere Squerit…, Terç trast: Mossèn Carles Setantí, doc. a. 1517 (Ardits, iii, 273).”Venia lo dit conseller terç ab lo primer trast del dol, y aprés tots los altres trasts, doc. a. 1534 (Ardits, iv, 4). Los Consellers agraduats sots la forma acustumada per sos trasts, Cobles Fed. Port. Ordenà… que ningun fadrí gose estar en alguna de les dites capelles ni en les del trast de les dones, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 829).
|| 6. Porció de terreny consignada a la custòdia, a la jurisdicció, a la cura, etc., d’algú; cast. trozo, terreno. Que tots aquells qui són estats deputats en encortinar deguen apareylar los trasts qui’ls foren dats, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 130). Que cada inquisidor done recapte al seu trast, doc. a. 1559 (BSAL, iv, 258).
||7. Porció de terreny delimitada per a edificar-hi (Empordà, Mall., Men.); cast. solar. Per lo edifici que’s pretén fer junt al dit hospital… acceptam la dita donació del trast, doc. a. 1678 (BSAL, vii, 387).
|| 8. Corral o espai descobert anex a una casa (Esporles); cast. patio.
Loc.
—a) A trasts De trast en trast: d’un espai a un altre, a porcions. Fonch acompanyat en dita processó de molta gent y de molts minyons y fadrines qui anaven davant aprés del crucifix cridant de trast en trast: Senyor ver Déu, misericòrdia, doc. a. 1529 (Ardits, iii, 405). Els llargandaixos, bombas y banderas, s’hi destacavan per demunt, de trast en trast, Pons Auca 96.—b) A tot trast: amb gran activitat o intensitat; cast. a todo trapo. No fes escarafalls de menjar llagostes boscanes… Sant Joan se n’alimentava a tot trast, Ruyra Flames 101.—c) No tenir trast que parar: esser molt pobre, no tenir recursos per a viure còmodament (Mall.). Es tords ne passaven tan baixos que arribaren a no tenir trast que parar, Aguiló C., Rond. de R. 14.
Fon.: 
tɾást (or., occ., val., bal.).
Intens.:
—a) Augm.: trastàs.—b) Dim.: trastet.—c) Pejor.: trastot.
Etim.: 
del llatí transtrum, ‘banc de remador’, ‘biga travessera’..

Aportació de Margalida Soler
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.