Amollar el mac, retirar-se, fer una passa al costat…vendrien a ser sinònims de la rendició que es comenta.
Treballar amb il·lusió i ganes, molt de temps, en un camp determinat i després reconèixer que la tasca s’ha acabada i que, tal vegada uns altres, sempre a la seva manera, la poden -o no- continuar.
Un poc com volem fer amb Card.cat idò? Però sense trobar successor oer ara encara.
Llavors es planteja una interessant qüestió: ¿Quina decisió prens quan et vols rendir -d’una tasca- i no sorgeixen interessats “hereus”?
Crec que la tenc clara. Aguantar amb certa inèrcia (el tresor cultural i social que és la revista per al poble crec que bé ho mereix) mentre trobam nous reptes automotivadors (la part més social i cultural de la revista per ex: taules rodones, conferències, cinema en català, ara volia provar de fer podcasts prelectorals…).
Quan aquesta etapa s’hagi cremat i m’adoni que quedam molt poca gent al capdavant (per la retirada progressiva dels articulistes) i Card.cat se converteix en la revista de dos o tres i no s’obiren canvis a l’horitzó i nova gent que s’hi vulgui involucrar, tancar en clau. Quin remei… Esperem que no passi, seria una gran pèrdua pel poble, però… en duim camí!