Quan un està tancat en una habitació per forces majors amb aquesta sonada calor, inevitablement comença a donar voltes a les coses. I com que aquest poble té moltes voltes per donar (i no me referesc només al nou pla de mobilitat 😜) he decidit plasmar aquí alguns dels meus dubtes: la nova configuració política local de què tothom xerra; els monuments i arbres de places que canvien de lloc; l’arena de Cala Millor,  que com els polítics, els monuments i els arbres d’aquest poble, també se mou on vol… Qui sap, potser entre tots, estimats lectors, me pogueu ajudar i aclarir alguns dels meus dilemes.

LA NOVA CONFIGURACIÓ POLÍTICA LOCAL

He sentit dir de tot. Però oficialment com a novetats ara per ara (i que jo sàpiga) només hi ha que neix un nou i renovat PP, encapçalat per Jaume Soler Barbot, i que en Nofre Garcia Prohens abandona el PI per fer un nou partit (xBalears). Dit això, la resta són rumors. Per exemple se sent a dir que, després de la retirada de Mateu Puigròs, el  GISCa tornarà als seus orígens i serà un partit eminentment carrioner. Si això fos així què passarà amb alguns regidors “forts” no carrioners del partit com Nicolau Bordal, Emilia Díaz o Antònia Bauzà? Alguns noms ja han sortit a la premsa vinculats a altres partits, però com dèiem tot encara són rumors. De la mateixa manera falta saber si en Serafí Lliteres també intentarà de nou presentar candidatura amb ER. Tot plegat, molts interrogants encara a resoldre. Potser tu, estimat lector, vulguis fer la teva pròpia travessa. Au va, que s’accepten messions…

Podeu moure les peces que volgueu…

MONUMENTS I ARBRES DE LA PLAÇA JAUME SANTANDREU (DES QUESITO)

Una altra cosa que ha tengut bastant de moviment al poble són els arbres i també el monument  de la plaça Jaume Santandreu. Primer es va començar amb una sembra d’arbres que, pel que es veu,  no va agradar tothom. En aquest sentit recordem la pancarta clara i contundent que va lluir a la plaça durant uns dies i que Card.cat va publicar.   

“Lletjos de coions” deia la pancarta.

I així setmanes després els arbres van ser trasplantats i en van dur de nous, suposadament més adients (jo no ho sé que de botànica vaig ben justet).

De la mateixa manera també es van projectar una sèrie d’escultures per a la plaça (aquí he de reconèixer que ja me vaig perdre… uns pilons potser?) i finalment l’escollida ha estat les mans  d’Amparo Sard (molt guapa per cert, tot s’ha de dir). El que no arrib a saber, si algú m’ho pot aclarir, és si en principi aquestes mans havien d’anar al carrer Lepant, on encara llueix una base buida, de la qual record que es va fer ressò en Serafí en un article.

La base del carrer Lepant, buida.

Fins i tot l’argument de Sant Antoni hi feia referència en una glosa:

“Unes reformes d’altura

perquè no hi torni haver mal,

a Lepanto un pedestal

a on deu ser s’escultura?”

Tot plegat és ben normal que vagi un poc embullat amb tant de moviment, no?

Ara sí, l’escultura definitva de la plaça.

LA DIFÍCIL SOLUCIÓ DE L’ARENA DE CALA MILLOR

Una altra que se mou, i no precisament on pertoca, és l’arena de Cala Millor, que des de fa uns anys provoca maldecaps als nostres governants i hotelers. Uns mals, recordem, autoinflingits des del moment que com a societat vam decidir fer un passeig i hotels vora mar rompent les dunes que regeneraven precisament aquesta platja que ara enyoram. I la solució és ben difícil…  S’ha demanat per exemple fer un traspàs d’arena, però no sé si al final ha estat acceptat  o no. De totes maneres, més enllà dels dubtes mediambientals que provoca aquesta mesura, no deixa de ser una solució transitòria, però empermí la ferida requereix de mesures bastant més contundents i impopulars si de veres es vol guarir de manera definitiva.