Va sortir a la conversa parlant d’abelles i de caseres. De passa el va amollar n’Antoni mentre explicava el concepte d’embuinar.

He de confessar que les abelles i la comunicació humana són temes que m’apassionen. No en sé res de res, però al guaitar-hi em deixen estafaril·lat.

I més ara que per allò de la biomimètica organitzacional es posen com exemple del funcionament de les empreses avançades.

L’art de l’apicultura és ben viu. Però el sistema tradicional de caseres de canya embuinades i fonells s’ha perdut de forma radical, entre altres coses perquè els moders caixons d’abelles permeten treure la mel sense espatllar les bresques; a més, mitjançant estudiats separadors -passen les obreres però no la reina ni els abegots- s’estableix una separació entre les bresques amb poll (larves) i les de mel.

El DCVB mostra:

1. FONELLm.
|| 1. ant. Fon de bóta o barril; cast. témpano. Un carretell sense fonells, doc. a. 1564 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Rotlana de suro, de pedra o de fusta, que clou per davant i per darrera un rusc o casera d’abelles (Penedès, Mall.); cast. témpano. Un rusch ab un fonell, doc. a. 1550 (Aguiló Dicc.). Dues arnes sense fonell, doc. a. 1577 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). S’aboca an es foradins des fonell de sa caera, Alcover Cont. 505.
Loc.
—Passar es fonell per sa caera: espanyar-ho tot, obrar inconsideradament, sense mirar el dany que es fa (Mall.).
Fon.: funéʎ (Penedès); fonéʎ (Mall.).
Etim.: del llatí *fundĕllu, derivat dim. de fŭndu ‘fons’.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google. (Incapaç de trobar la imatge d’un fonell he posat una bresca amb abella)