“Aqueix vell mur, ressec de temps enrera,
riu ara, endiumenjat de taparera,
com si un armix de neu hi hagués florit,
i amb un clapeig de porpra florejada,
que un antic jardiner hi té arrelada,
i es folga que la mirin fit a fit” (Marià Villangómez)
La taparera (Capparis spinosa) és una planta ben singular, tant per la bellesa de les seves flors com per la utilitat de les seves poncelles (tàperes) o pels seus fruits (taperots)
Planta de llarga floració -d’abril a setembre- que es pot fer a qualsevol indret. Te preferència per les escletxes de les velles murades (espectaculars les d’Eivissa) i pels penyalars (com els del port de Ciutadella).
També es cultiva -es cultivava quan encara es llaurava amb bisties- en terres de cultiu (Campos, Llubí…) on es combinen amb els cereals. Segats els cereals, compareixien les motes verdes de les tapareres.
La laboriositat de la recollida ha fet que el cultiu -ben viu en els anys vuitanta en el pla de Campos on els pagesos a les deu del matí “ja havien guanyat el jornal”- es vagi perdent.
Em van dir -i vam experimentar- que sembrar tapereres no és tasca fàcil, cal fer un clot fons de 60/80 cm i després enterrar-hi totalment un tronc (i no rebroten totes). Altres persones, amb semblant eficàcia -no són bones de fer aferrar! m’han parlat de tècniques no tant radicals
De banda algunes tapareres “de corral” per a ús personal no es te constància del cultiu local de la taparera. A manera d’anecdotari, persones de llarga edat en recorden algunes motes en els establits de sa Real vora la partió de ses Sitges, però poca cosa.
Les subtils i belles flors, surant en l’aigua d’una safata, conformen un excel·lent i original centre decoratiu quje na Caterina ha utilitzat moltes vegades..
Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Revista Mètode
Viquipèdia
Ses someres no es menjen la mata de la taparera…es el unic verd dins el conró.
En quina no hi ha manera q n,aferri. N hi hauràs d,ensenyar!