L’objectiu de l’escrit és senzill. D’una banda deixar constància del que el costum és viu. -Avui toca embotellar! es comenta a manera d’escomesa. No hi ha dades objectives sobre la quantitat de famílies que treballen la tomàtiga per això serà un simple comentari o anècdota intranscendent.
Un altre dels objectius podria ser deixar evidència que, amb una mica de terra, aigua i temps, hom es pot assegurar un aliment de proximitat, de qualitat i, amb una mica de decisió, ecològic i utilitzant varietats locals.
Embotellar tomàtiga és un vell costum. Abans amb les botelles normals i els taps de suro el procés resultava més laboriós i complex. Darrerament amb els pots de vidre de boca ampla i tap metàl·lic hermètic resulta més fàcil embotellar.
Potser per això, i també perquè encara perdura el costum dels horts familiars es pot sentir comentar entre veïnats, a finals de juliol i principis d’agost, allò assenyalat: -Avui toca embotellar!
Des de pots de salsa on la modalitat i el tipus varia segons la família, a la tomàtiga sencera, des de la casta grossa a la de pera passant per la de ramellet. Hi ha de tot!.
Tant de tomàtigues de casta grossa com de ramellet -segons terminologia local habitual- n’hi ha un munt de varietats com es pot veure en els enllaços de les informacions. Es a dir que el procés de l’embotellada és tot un món de matisos i varietats.
Va a gusts. Hi ha tantes varietats com famílies.
A casa, per embotellar solem emprar les de pera, no tenen tant de suc com les de casta grossa i resulten delicioses per fer trempó d’hivern.
Per fer salsa empram tant unes com les altres. Coneixedors que altres persones n’hi fan, vam provar de fer-ne amb les de remallet, però ens va sembrar una mica massa àcida.
Informacions:
Varietats locals.
Catàleg de varietats locals
Viquipèdia