Entorn: Embotellar tomàtigues.

L’objectiu de l’escrit és senzill. D’una banda deixar constància del que el costum és viu. -Avui toca embotellar! es comenta a manera d’escomesa. No hi ha dades objectives sobre la quantitat de famílies que treballen la tomàtiga per això serà un simple comentari o anècdota intranscendent.
Un altre dels objectius podria ser deixar evidència que, amb una mica de terra, aigua i temps, hom es pot assegurar un aliment de proximitat, de qualitat i, amb una mica de decisió, ecològic i utilitzant varietats locals.

Embotellar tomàtiga és un vell costum. Abans amb les botelles normals i els taps de suro el procés resultava més laboriós i complex. Darrerament amb els pots de vidre de boca ampla i tap metàl·lic hermètic resulta més fàcil embotellar.
Potser per això, i també perquè encara perdura el costum dels horts familiars es pot sentir comentar entre veïnats, a finals de juliol i principis d’agost, allò assenyalat: -Avui toca embotellar!

Des de pots de salsa on la modalitat i el tipus varia segons la família, a la tomàtiga sencera, des de la casta grossa a la de pera passant per la de ramellet. Hi ha de tot!.
Tant de tomàtigues de casta grossa com de ramellet -segons terminologia local habitual- n’hi ha un munt de varietats com es pot veure en els enllaços de les informacions. Es a dir que el procés de l’embotellada és tot un món de matisos i varietats.
Va a gusts. Hi ha tantes varietats com famílies.

A casa, per embotellar solem emprar les de pera, no tenen tant de suc com les de casta grossa i resulten delicioses per fer trempó d’hivern.
Per fer salsa empram tant unes com les altres. Coneixedors que altres persones n’hi fan, vam provar de fer-ne amb les de remallet, però ens va sembrar una mica massa àcida.

Informacions:
Varietats locals.
Catàleg de varietats locals
Viquipèdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.