Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.
A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció.
Però quan hom s’hi posa se n’adona que les coses no són tan senzilles com semblen, que abans de collir la producció hi ha una feina de cura i neteja de les plantes, una cura constant de mànec de fasset i que abans hi havia hagut una selecció de llavors i la pacient cura de la terra, afamada i sobre vell guaret.
Un dia, un any pot sonar la campana i la casualitat o l’atzar pot mostrar una realitat que no és.
Com tot se n’ha de tenir cura i s’ha de conèixer la tècnica. Una tècnica que, segons manifestacions de la planta variarà d’un terreny a un altre i d’un any a un altre any.
Melons i síndries són fruites d’estiu cultivades encara, de forma no professional, en els horts casolans del nostre entorn.
El “cultivades encara” és primer per deixar-ne constància, un costum viu a l’any 2022. També per assenyalar que aquests horts casolans van minvant a mesura que les persones d’arrels pageses es van retirant.
Passa com en moltes altres activitats el padrins en sembraven molts per tenir-ne fins a les matances, els pares encara en sembren alguns per tenir-ne a l’estiu i els néts els compren, a plaça o a l’hipermercat, quan els ve de gust.
Potser aquest cultiu, generalitzat en hortets casolans, és una més de les darreres cuejades del Sant Llorenç preturístic
Informacions: