Nostra Senyora de la Bonanova. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (107). Sant Rodolf, màrtir. Santa Exupèria, màrtir.

Una de les advocacions de la Mare de Déu és la de la Bonanova. Jacint Verdaguer, poeta, va escriure aquest himne a la Mare de Déu de la Bonanova

Maria, hermós estel,
dau-nos la Bona Nova
de que us veurem al cel.

Era una flor del camp
la flor de Cases Soles,
que en son altar florí
de cara a Barcelona.
Bella és com un clavell,
fresca com una rosa,
blanca com un colom
baixat de Collserola.

Barcelona la veu,
feliç se n’enamora,
i a son perfum suau
de pas en pas s’hi acosta,
abella vers la flor,
la flor que el cor li roba.

Quan arriba a sos peus
humilment s’agenolla:
—Regina d’aqueix pla,
faró d’aqueixa costa,
oh rosa del roser
que els serafins oloren,
barcelonina sou,
si fóreu camperola!

Del gran amor que us tinc,
què us donaré en penyora?
De diamants i d’or
preneu eixa corona,
per mà del meu prelat
jo só qui vos la posa.

Església de la Bonanova, a Palma.