El nostre col·laborador, Montserrat Nadal, ens ha fet arribar aquest article sobre les eleccions al Brasil.

Setmanes després d’haver-nos hagut d’empassar la victòria de la “santíssima trinitat” feixista a Itàlia, (això és Meloni, Salvini i Berlusconi), diumenge passat vàrem anar a dormir amb l’alegria de l’accés de Lula a la presidència del Brasil. Un fet que suposa la derrota del “Trump tropical”, com és conegut Bolsonaro per la seva profunda admiració a l’ex-president nord-americà.

La victòria de Lula, per un marge molt estret, suposa una aturada a una manera de fer política, cosa que els defensors de la democràcia hem d’agrair. En un xat d’educadors llatinoamericans del qual form part, una de les companyes va escriure just després de l’escrutini definitiu: “estamos comemorando o resgate da luta pe la nossa jovem democracia”. Ni més ni menys que la lluita per la democràcia; un terme i una pràctica política que com més va més està en perill. Possiblement no en siguem conscients.

La defensora dels drets humans Marcia Tiburi va haver de fugir del Brasil per salvar la vida. Ben abans que Bolsonaroa rribàs al poder, advertí de l’arribada d’un nou feixisme i que la gent perdia la vergonya d’expressar obertament el racisme i l’homofòbia. La tractaren d’exagerada. En una entrevista al llibre Guia pràctica contra l’extrema dreta, Tiburi afirma: “… mai hauríem imaginat que un país com el Brasil, que celebra el carnaval, que té platges precioses i que té una població tan simpàtica, fos capaç d’esdevenir feixista. Hem d’entendre que el feixisme no és una ximpleria i no és només una ideologia. El feixisme és una tecnologia política i és molt important per al neoliberalisme”.

Potser soni estrany parlar de “tecnologia política” – un terme més aviat tècnic. És la mateixa Tiburi qui ens explica que els feixistes fan ús de la por i el terror de la societat. Us venen al cap discursos recents contra l’ocupació o l’arribada massiva d’immigrants? O que el president Sánchez vol vendre molt barata la reforma del delicte de sedició a aquells que pretenen destruir Espanya? En aquest sentit Bolsonaro ha estat un mestre a l’hora d’atemorir la gent i, per això, havia guanyat al Brasil.

La seva gestió de la pandèmia ha estat nefasta, amb estudis i investigadors que han demostrat la promoció del contagi de la població amb tota una campanya de desinformació que ha comportat la mort de moltes persones. Va ser l’home de la cloroquina com a remei al virus i en va fer molta propaganda, amb compres de grans quantitats que va enviar a les comunitats indígenes. Sota el seu mandat, l’avanç de la desforestació a l’Amazones ha estat brutal.

Un dels grans perills de Bolsonaro i els seus esbirros és l’odi als pobres. I aquí és on entra en joc la cara més fosca del neoliberalisme. Un dels ministres de l’antic Govern, incriminat als papers de Pandora, criticava que les treballadores de la llar aspirassin a anar a Disneyland, com si no tenguessin dret a gaudir de les vacances. Quan Lula era president, la qualitat de vida de la gent pobra va millorar i tenien opcions de viatjar. Ara amb prou feines poden menjar.

La gran victòria del poble brasiler ha estat guanyar el discurs de la por, les bubotes que alguns fomenten amb la intenció de crear un enemic, típic de tots els feixismes. Un enemic que sempre són les dones, els indígenes, la població homosexual i trans; com sentim dels portaveus de Vox.

Lula té per davant una tasca molt difícil, amb un país dividit. Cal salvar la democràcia, així com també desarmar el país i aturar la destrucció de l’Amazones.

Montserrat Nadal, membre de la Comissió Executiva de l’STEI Intersindical