AL18-Ovnis!

Som de l’opinió, segurament compartida per alguns dels lectors, que les modes, totes les modes potser nascudes a un altre cap de món, acaben arribant a tots i cada un dels nostres pobles. Potser tard i un tant aigualides, però acaben arribant.
Es parla de modes en sentit genèric, pot afectar al menjar, al vestir, al moure’s i , fins i tot, al pensar.
Ningú es pot alliberar de la relació amb el altres, ni amb els mitjans de comunicació.

El fenomen ovni, objecte volant no identificat, va néixer el 1947 quan Kenneth Arnold, pilot nord-americà, declarà haver vist fins a nou objectes que reflectien la llum dels Sol a certa distància de l’avió que ell pilotava.
A partir d’aquí es va anar estenent el fenomen on tothom hi ficava cullerada: que si extraterrestres, que si trobades d’albirament (es veu que determinades muntanyes resultaven més idònies que les altres), fins i tot, si no recordo malament, es varen arribar a fer programes específics a la televisió pública sobre el tema.

I com no podia ser d’altra manera, a finals dels anys seixanta del segle passat, el fenomen ovni va arribar a Sant Llorenç. Segurament no n’existeixen referències documental perquè sols era tema de conversa de cafè, però conversa ben viva.

Qui era topadís era amb el fenomen ovni era n’Antoni de ses Sitgetes. Molts vespres, quan es retirava per anar a dormir veia llums estàtiques en el cel. A vegades sobre la muntanya de Calicant i altres sobre la del Telègraf. Convidava a tots els qui les volguessen veure a compartir l’experiència.
Val a dir que n’Antoni, en determinats dies es solia retirar passada mitjanit. Després de fer una volta per Cala Millor. Es desplaçava amb el seu mobilette vermell, ben comú entre la jovenalla d’aquell temps, que aparcava a l’entrada del nucli turístic. Després es pentinava els seus cabell negres, abans d’anar a fer una copa a algun dels, aleshores, comptats hotels. N’Antoni era persistent, de costums fixes i, a més, no s’escalivava. Quelcom en devia treure de les seves eixides nocturnes!.

Tornem als ovnis. Anava tan segur de les seves percepcion i les explicava amb tanta vehemència que, fins i tot, en certa ocasió, va trobar els baixos d’una figuera socarrats, fet que s’atribuí al possible aterratge d’una d’aquelles naus estàtiques que es veien en el cel.
Amb el temps, la moda de parlar d’extraterrestres es va anar apaivagant. També tornàrem grans, i cada un dels components del grup de converses ovnianes va tirar pel seu vent, altres temes ocuparen els interessos de les converses i les portades i notes dels diaris. Totes les modes, amb el temps, es van transformant i canviant.
Anys després, molts anys després, veient un llum estàtic sobre la muntanya, entre Calicant i Telègraf vaig pensar amb n’Antoni i els seus albiraments. Llums rodones i estàtiques, llargament estàtiques que, en un determinat moment desapareixien. A vegades, al cap d’una estona tornaven reaparèixer allà dalt, llargament quietes.
Si el dia era clar, i mantenies l’atenció enfocada al llum, en un determinat moment es podien detectar petites llumetes verdes i vermelles que substituïen la persistent esfera de llum blanca.

Vam deduir que els pretesos ovnis no eren altra cosa que els avions turístics i de línia que havien encetat una nova ruta. Al venir de Barcelona, segons l’orientació de la pista d’aterratge entraven per la Serra, si fa no fa per devers Lluc, per virar després a l’indret de Sa Pobla o Santa Margalida. Per això es veien els focus be llum blanca una llarga estona.
Quantes vetlades, bones vetlades, de relats ide recreació inventada!

Les modes, a vegades, poden distorsionar la lògica.

(Imatge de la Viquipèdia)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.