Mots perduts: amonestació

La conversa girava a l’entorn de les al·lotes “robades”, aquells matrimonis que es formalitzaven sense el consentiments dels pares. Les conseqüències, barallats de per vida, representen un exemple radical de l’arrelat patriarcat.

I dels matrimonis la conversa passà a les amonestacions. Primer verbalitzades des de la trona i posteriorment anunciades, en un paperet, a l’entrada de l’església.

Un mot definitivament perduts en la tercera de les accepcions.

El DCVB mostra:

AMONESTACIÓf.: cast. amonestación.
|| 1. ant. Aconsellament. La divinal virtut m’ajuda contra falses amonestacions, Llull Blanq. 6.
|| 2. Avís i aconsellament per induir algú a corregir-se. E si d’açò per la dita amonestacio corregir no’s volrà, doc. val., a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Llavò se recordà des conseys y amonestacions de son pare, Roq. 37.
|| 3. Anunci, que es fa-dalt la trona els diumenges al temps de la missa parroquial, dels matrimonis que s’estan tractant, perquè, si algú hi sap qualque impediment, el manifesti. El mateix dia que ‘ls van tirar la derrera amonestació, Vilanova Obres, iv, 46.
Fon.: 
əmunəstəsió (Barc.); amónestasió (Val.); əmonəstəsió (Mall.); əzmunəstəsió (Men.).

Imatge de Google

Un pensament a “Mots perduts: amonestació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.