Va per pobles i en cada poble va per famílies o per cases
Encara a la Nit de Nadal, en algunes cases, persisteix el costum de la xocolata amb ensaïmada.
Algunes persones prefereixen les ensaïmades, en el nostre entorn la majoria, altes i esponjoses. En altres indrets, per exemple Ciutat, les prefereixen planes.

També en altres indrets les coques de Nadal, aquí coques bambes, acompanyen les coques de torró com antany també es feia aquí.
Les modes van canviant. També a la cuina.

Abans els bessons d’ametla, crus o torrats, s’havien de moldre a mà. Amb una maquineta petitona semblant a la que s’usa per moldre la carn del porc el dia de les matances La primera passada era fàcil però les passades posteriors tornaven rostides. Resultat; poc i entre neules.

Ara les noves màquines de capolar, semi industrials, i uns motlles de fusta que després passen per la compactació amb un compressor possibiliten la confecció de barres de torró semblants a les fabricades de forma industrialitzada.
De fabricació casolana o en els comerços especialitzats es poden trobar coques de torró d’ametla crua o torrada, ensaïmades altes o baixes, a triar, i coques bambes.

Nota: el DCVB parla de Coca de Nadal “que es pasta amb ametles, pinvons i altres ingredients, per a la col·lació del dissabte de Nadal (Mall.)”, desconegudes en el nostre entorn. (Ni la memòria, ni les consultes fetes a gent major me n’han sabut donar notícia).