En el nostre entorn en diem “revinglada”. En general s’empra en situacions de moure’s de forma ràpida i inesperada.
Una llebre pega una revinglada per botar una paret.

En Serafí assenyala que l’ha sentit en sentit d’arribada inespertada de dolor a l’esquena “Batualmón quina revinglada que m’ha pegat!”

El DCVB mostra

REVINCLADA(i dial. revinglada). f.
Acció i efecte de revinclar o revinclar-se; cast. retorcida. A les dues espera’m a la revinclada del camí dels tres masos, Pous Nosa 74. Una serp afamegada…, amb una revinglada se’n muntà demunt es bres, Rosselló Many. 54.
Fon.: rəβiŋkláðə (or.); rəviŋgláðə (mall.).
Var. form.: reblincada, rebrincada.

 

REVINCLARv. tr.
Retòrcer; posar en contorsió; cast. retorcer. Revincla per les roques sa poderosa rel, Costa Poes. 44. Jo, escanyada per l’angoixa, no podia dir un mot: me revinclava ofesa, ofegant-me, Ruyra Pinya, ii, 113.
Fon.: rəβiŋklá (or.); rəviŋklá (bal.).
Var. form.: reblincar, rebrincar.
Etim.: intensiu de vinclar.

Aportació de Serafí Lliteres
Imatge de Google