Mots perduts: revinclada

En el nostre entorn en diem “revinglada”. En general s’empra en situacions de moure’s de forma ràpida i inesperada.
Una llebre pega una revinglada per botar una paret.

En Serafí assenyala que l’ha sentit en sentit d’arribada inespertada de dolor a l’esquena “Batualmón quina revinglada que m’ha pegat!”

El DCVB mostra

REVINCLADA(i dial. revinglada). f.
Acció i efecte de revinclar o revinclar-se; cast. retorcida. A les dues espera’m a la revinclada del camí dels tres masos, Pous Nosa 74. Una serp afamegada…, amb una revinglada se’n muntà demunt es bres, Rosselló Many. 54.
Fon.: 
rəβiŋkláðə (or.); rəviŋgláðə (mall.).
Var. form.: 
reblincada, rebrincada.

 

REVINCLARv. tr.
Retòrcer; posar en contorsió; cast. retorcer. Revincla per les roques sa poderosa rel, Costa Poes. 44. Jo, escanyada per l’angoixa, no podia dir un mot: me revinclava ofesa, ofegant-me, Ruyra Pinya, ii, 113.
Fon.: 
rəβiŋklá (or.); rəviŋklá (bal.).
Var. form.: 
reblincar, rebrincar.
Etim.: 
intensiu de vinclar.

Aportació de Serafí Lliteres
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.