Mots perduts: anar de quatres

El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de  “text lliure” referit a múltiples diccionaris.

Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta

El DCVB mostra:

QUATREadj. num.: cast. cuatro.
|| 1. Tres més un. Que enfre cuatre iorns aia treta don Elo…, Capit. Llorens 1211. Bonea mils se coué a nombre de quatre que de tres, Llull Gentil 131. Los elements tots quatre dansant sobre mos pits, Atlàntida i. a) usat com a ordinal: El que fa quatre. Quatre hores Les quatre: l’hora quarta després de mitjanit o de migdia. Que hi fóssim a les quatre de la matinada, Ruyra Parada 14. Fer quatre hores: berenar a la tarda (Garrotxa). «El dia quatre d’abril serà Pasqua».—b) m. Carta o altre objecte marcat amb el nombre 4. «Tinc el quatre de copes».
|| 2. Un petit nombre indeterminat; alguns, pocs. Fer quatre passes: caminar un poc per passejar. Estar a quatre passes d’un lloc: estar-ne molt aprop. Esser quatre gats: esser molt poc companys o assistents a un lloc. Anar a un lloc amb quatre salts amb quatre bots: anar-hi en poc temps, ràpidament, sense gaire esforç. Menjar una cosa amb quatre grapades: fer-la molt aviat. Dir quatre paraules: fer un parlament curt. Posar Escriure quatre ratlles, quatre mots de lletra: escriure una carta breu. Amb quatre colps de clava los bolca i los destroça, Atlàntida i. Si no fos per quatre bones persones que me tenen llàstima, Penya Mos. iii, 41.
Loc.
—a) Als quatre vents: en totes les direccions.—b) Anar de quatre grapes: caminar posant a terra els peus i les mans.—c) Anar de quatre: caure de morros posant les mans a terra (val.)—d)Anar de quatre, de quatres: anar molt de pressa (mall.). Haver de córrer sempre de quatre!, Aguiló Poes. 142. Aquella malehida que fuig corrents de quatres, Ignor. 38.—e) Més de quatre: molts.—f) Per quatre: en gran quantitat, molt més del que conrrespon a una sola persona. «Aquest menja per quatre». «Xerres per quatre, ja estic cansat de sentir-te!»—g) Dir-ne a algú quatre de fresques: dir-li les veritats desagradables a la cara.—h) Com dos i dos fan quatre: amb gran claredat, amb tota evidència.
Refr.

—«Més veuen quatre ulls que dos»: es diu quan algú vol examinar allò que un altre ja ha examinat.
Var. form. 
(vulg.): cotre (A l’encast… ha cotra perles grosses, doc. a. 1436, ap. Miret Templers 568; Los cotra anys primers venidós, doc. a. 1543, ap. BABL, i, 398).
Fon.: 
kwátɾə (pir-or., or., bal.); kwátɾe (occ., val.); kwátɾa (alg.); kwátɾi (Balaguer, Bellpuig); kɔ́tɾə (en la pronúncia molt vulgar pir-or., or. i eiv.); kɔ́tɾe (Ordino, Organyà i altres llocs del cat. occ., en la pronúncia molt vulgar).
Etim.: 
del llatí quattŭor, mat. sign.

Aportació de Bàrbara Rigo
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.