El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de  “text lliure” referit a múltiples diccionaris.

Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta

El DCVB mostra:

QUATREadj. num.: cast. cuatro.
|| 1. Tres més un. Que enfre cuatre iorns aia treta don Elo…, Capit. Llorens 1211. Bonea mils se coué a nombre de quatre que de tres, Llull Gentil 131. Los elements tots quatre dansant sobre mos pits, Atlàntida i. a) usat com a ordinal: El que fa quatre. Quatre hores o Les quatre: l’hora quarta després de mitjanit o de migdia. Que hi fóssim a les quatre de la matinada, Ruyra Parada 14. Fer quatre hores: berenar a la tarda (Garrotxa). «El dia quatre d’abril serà Pasqua».—b) m. Carta o altre objecte marcat amb el nombre 4. «Tinc el quatre de copes».
|| 2. Un petit nombre indeterminat; alguns, pocs. Fer quatre passes: caminar un poc per passejar. Estar a quatre passes d’un lloc: estar-ne molt aprop. Esser quatre gats: esser molt poc companys o assistents a un lloc. Anar a un lloc amb quatre salts o amb quatre bots: anar-hi en poc temps, ràpidament, sense gaire esforç. Menjar una cosa amb quatre grapades: fer-la molt aviat. Dir quatre paraules: fer un parlament curt. Posar o Escriure quatre ratlles, o quatre mots de lletra: escriure una carta breu. Amb quatre colps de clava los bolca i los destroça, Atlàntida i. Si no fos per quatre bones persones que me tenen llàstima, Penya Mos. iii, 41.
Loc.—a) Als quatre vents: en totes les direccions.—b) Anar de quatre grapes: caminar posant a terra els peus i les mans.—c) Anar de quatre: caure de morros posant les mans a terra (val.)—d)Anar de quatre, o de quatres: anar molt de pressa (mall.). Haver de córrer sempre de quatre!, Aguiló Poes. 142. Aquella malehida que fuig corrents de quatres, Ignor. 38.—e) Més de quatre: molts.—f) Per quatre: en gran quantitat, molt més del que conrrespon a una sola persona. «Aquest menja per quatre». «Xerres per quatre, ja estic cansat de sentir-te!»—g) Dir-ne a algú quatre de fresques: dir-li les veritats desagradables a la cara.—h) Com dos i dos fan quatre: amb gran claredat, amb tota evidència.
Refr.
—«Més veuen quatre ulls que dos»: es diu quan algú vol examinar allò que un altre ja ha examinat.
Var. form. (vulg.): cotre (A l’encast… ha cotra perles grosses, doc. a. 1436, ap. Miret Templers 568; Los cotra anys primers venidós, doc. a. 1543, ap. BABL, i, 398).
Fon.: kwátɾə (pir-or., or., bal.); kwátɾe (occ., val.); kwátɾa (alg.); kwátɾi (Balaguer, Bellpuig); kɔ́tɾə (en la pronúncia molt vulgar pir-or., or. i eiv.); kɔ́tɾe (Ordino, Organyà i altres llocs del cat. occ., en la pronúncia molt vulgar).
Etim.: del llatí quattŭor, mat. sign.

Aportació de Bàrbara Rigo
Imatge de Google