Tal vegada una de les imatges tòpiques  d’un espitrellat, en sigui la imatge del legionari amb la seva presència i fama de mascle alfa.

La modalitat local -el mateix diccionari remet a “espitregar”, recollit també en el “Normatiu”- espitrellat que es presenta es nodreix d’una referència a un escrit de Salvador Galmés.

El DCVB mostra:

ESPITRELLAT, -ADAadj.
Espitregat (Mall., Men.); cast. despechugado. Guaytà el moliner, en cos de camisa y espitrellat, Galmés Flor 28.
Fon.: əspitɾəʎát (Mall., Men.).
Etim.: de espitregat, per canvi de sufix.

 

ESPITREGAT, -ADA adj.
Amb la roba descordada i mostrant els pits (pir-or., or., eiv.); cast. despechugado. Les dones espitregades | hi paren lo devantal, Guimerà Poes. 235.
Fon.: əspitɾəɣát (pir-or., or., eiv.).
Var. form. i sinòn.: despitregat, espitrellat, espitrassat, espitralat.
Etim.: del llatí *ex-pectoricātu, mat. sign.

Aportació de Guillem Quina
Imatge de Google